Enguany, però, l'economia balear tornarà als nombres negatius i Riera calcula un decreixement d'entre el -0,3% i el -0,6%. En aquesta previsió negativa, el CRE ja hi ha incorporat el factor turisme, el sector que en principi tindrà un millor comportament enguany i com ja ho ha fet en els darrers exercicis. Amb tot, Riera augura un millor comportament de l'economia balear a partir de Setmana Santa "gràcies al turisme".
Un any de creixement
L'Arxipèlag entrà en xifres negatives el 2009 i en sortí el 2011. Després d'un any de lleuger creixement, Balears decreixerà de nou. Aquesta situació s'explica pel fet que l'economia balear recau a final d'any i es posa de manifest "la debilitat i el marcat caràcter temporal" de les forces sobre les quals se suporta "la lenta i difícil recuperació en curs".
Riera explicà que el percentatge d'indicadors representatius de l'activitat que s'acceleren no arriba a la meitat -només ho fan el 32,6%-, "fet que no succeïa des de fa dos anys". A més, només una quarta part dels indicadors aconsegueix créixer.
Mercat laboral
Un altre factor que contribeix a aquesta conjuntura és el deteriorament del mercat laboral. La xifra d'afiliats a la Seguretat Social "és la més baixa dels darrers vuit anys", recordà Riera, qui assenyalà que actualment "hi ha grans dificultats d'accés al mercat laboral i també d'absorbir desocupats". En aquest sentit, va fer referència a la reforma laboral recent aprovada pel Govern de Rajoy, la qual considerà "urgent i necessària" per facilitar l'accés al mercat laboral, si bé advertí que els efectes "es començaran a visualitzar d'aquí a un any".
En qualsevol cas, el director del CRE "confia" en l'economia balear, la qual "té capital humà suficient per fer front a aquesta situació". Per això, però, "s'hauran de prendre mesures difícils d'adoptar" i Riera assenyalà quatre propòsits que "haurien de ser una realitat": normalitzar el mercat laboral, avançar en el sanejament del dèficit públic, inicidir en el despalanquejament privat i la recapitalització bancària, "sense la qual el crèdit no arribarà a les famílies".
Per complir aquests propòsits, però, Riera sosté que s'han d'emprendre plans, polítiques i reformes en aquesta direcció. El director del CRE aposta per una "racionalització de la despesa" i emprendre mesures destinades "al guany de l'eficiència i la productivitat". "Totes les polítiques haurien d'estar encaminades en aquest sentit", va manifestar Antoni Riera, qui recordà que les Balears "fa 12 anys que perden productivitat".
Dèficit
Pel que fa als objectius de dèficit, l'economista va assegurar que si la Comunitat es manté en el 4% amb què va tancar el 2011, les retallades de l'Administració Pública "s'hauran de multiplicar per tres" per arribar a l'objectiu fixat, de l'1,3% del PIB.
Per aquest motiu, el director del CRE va considerar que "s'hauria de relaxar" l'objectiu de dèficit fixat per l'Executiu, tant a les Illes com a la resta de l'Estat.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Suprimiu el senat, que no serveix per res. Suprimiu l'exercit doncs ja tenim l'OTAN. Suprimiu la policia o la guàrdia civil. Suprimiu l'Administració Perifèria de l'Estata A Mallorca suprimiu el CIM o el Govern Balear. Ho feim i després veim si n'hi ha de doblers o no... Deixau els centres de sanitat, educatius i socials en pau!!!!!!!!!!!!
Si tots els impots que van a Madrid i que no tornen, fossin invertits a ca nostra, ses Balears tendria superàvit. Això s'anomena expoli!!!
I no podriem començar per rebaixar els sous dels polítics i treure defora tot aquesta colla d'assessors posats a dit i que no serveixen per res...???
Mos preocupa que en temps de crisi es nostro PIB baixi entre es 0.3 i es 0.6%, i mos es ben igual que es 14% del nostro PIB mos el roben de forma permanent... Lo que deu passar es que no mos han format be en matematiques basiques... o en sentit comu. Si no no ho entenc.
A Balears sobra molta gent. Gent que ha estat visquent del crèdit barat, i ara no troba cap tipus de feina. Hauriem de donar un tomb a aquest sistema, deixar d'importar ma d'obra barata explotada, que consumeix molts recursos que hem de dur en vaixell o avió, en fi... això és insostenible.
El problema és que només es parla de "racionalitzar la despesa" però no es parla de com s'ha d'activar l'economia. Aquesta és la qüestió. Això és el què passa quan només es tenen dos sectors econòmics i un s'enfonça: la construcció i el turisme. En l'actualitat el turisme, ell solet, no pot soportar tot el pes de l'economia però sembla que els qui governen volen seguir pel mateix camí de sempre en lloc de cercar altres alternatives que donin més estabilitat i més valor afagit a part d'ingressos integres per a les Illes Balears. Diguin el què diguin, mai no tornarà a ser el mateix que abans. S'ha acabat un cicle i anem cap a un altre.
La "xacra" es el clientelisme d'aquestes illes, en que els llocs de feina es donen en funció dels "enxufes" i no dels mèrits, estudis o experiència dels treballadors. En aquest context els que valen saben que per tenir un futur just se n'han d'anar d'aquí perquè aquí la justícia brilla per la seva absència. Això es el que lastra la competitivitat
Ès més fàcil dir que sobren 240.000 treballadors. Tenim uns polítics delinqüents i una massa de població externa, permesa per uns polítics delinqüents i uns explotadors empresaris, que no hauria de estar aquí si això fos un estat de dret.