Toxo ha replicat a Rosell que només els països que han hagut de ser rescatats (Grècia, Portugal i Irlanda) tenen menys empleats públics que Espanya i li ha recordat que ja hi ha treballadors espanyols que gaudeixen del que pot denominar-se una 'mini' ocupació, però amb la diferència que es tracta d'un lloc de treball "amb garanties".
"Es diu que sobren 900.000 funcionaris. Si ell ho creu, que posi les dades sobre la taula, i expliqui qui va a on i qui no. Espanya té molta menys feina pública per cada 1.000 habitants, no ja que Suècia, que és l'extrem, sinó que França i Alemanya. Només Grècia, Portugal i Irlanda tenen menys feina pública que Espanya. Els sona d'alguna cosa en quina situació estan aquests països?", ha subratllat Toxo en declaracions a RNE.
Per al dirigent sindical, és una mica "trampós" utilitzar l'argument que empra la CEOE sobre que si a un aturat li preguntes si vol una 'mini' ocupació o res, decideixi quedar-se amb la primera.
Toxo creu que aquesta proposta dels mini treballs és un abús, encara que ha reconegut que no sap si és una "cortina de fum" o una proposta concreta. De moment, ha confirmat les paraules de Rosell que ningú de la patronal no ho ha plantejat a les meses de negociació amb els sindicats.
De qualsevol manera i per si de cas, el líder de CC.OO. ha deixat clar que a Alemanya "no és or tot el que llueix", ja que algunes coses es fan millor que a Espanya, però d'altres no tant. Així, ha recordat que a Alemanya no hi ha un salari mínim interprofessional de referència i que no té una negociació col·lectiva d'eficàcia universal, ja que allà només es negocia per als afiliats.
"Això que Rosell identifica com 'mini ocupacions' ja s'utilitza a Espanya", segons Toxo, qui ha posat d'exemple als estudiants que compatibilitzen els seus estudis amb unes hores de treball, per exemple, a la taquilla d'un cinema. Això sí, aquestes ocupacions tenen unes garanties i els seus salaris es regeixen pels convenis de referència.
Toxo ha denunciat que amb la proposta dels 'minijobs' el que es pretén és "deteriorar tant el mercat laboral, que al final es tindrà la gent a l'absoluta discreció de les empreses", una situació que ha comparat amb la que protagonitzaven els terratinents dels segles XVIII i XIX quan acudien a les places dels pobles a la recerca de mà d'obra per a unes hores.
Després d'advertir que les polítiques "gairebé suïcides" de la UE apunten a un 2012 pitjor que 2011, Toxo ha indicat que no sap si els sindicats aconseguiran l'acord amb els empresaris en els terminis fixats pel president del PP, Mariano Rajoy, però ha dit que s'està treballant, fins i tot des d'abans que li ho demanàs el futur president del Govern.
En tot cas, ha advertit que de la modificació de les lleis laborals no naixeran les noves ocupacions que necessita l'Estat, ja que això depèn de l'activitat econòmica, ara estancada.
Toxo, que ha assegurat que el seu sindicat "mai no convocarà mobilitzacions preventives" ha ressaltat la bona sintonia que manté amb el seu homòleg d'UGT, Cándido Méndez, i ha restat importància al fet que alguns periodistes destacassin que, després de la reunió amb Rajoy, Méndez va sortir-ne més pessimista que Toxo. "Ni jo he vist Cándido forçat ni m'he vist descol·locat després d'aquella reunió", ha dit.
Preguntat pel futur ministre de Treball, si és que finalment n'hi ha, Toxo no ha volgut especular-hi i s'ha limitat a assenyalar que el ministre hauria de tenir un pes important en el Govern, similar al que té habitualment el ministre d'Economia.
Iglesias ho veu 'radical'
Així mateix, el portaveu del PSOE en el Senat i secretari d'Organització del partit, Marcelino Iglesias, ha coincidit amb la visió exposada per Toxo sobre la proposta de Joan Rosell, la qual qualifica d'"excessivament radical" i ha apostat per "buscar fórmules imaginatives".
"En un moment de dificultats econòmiques si es fan determinats discursos radicals la població pot rebre una impressió que la funció pública a Espanya no serveix per a res i això seria un gran error", ha assenyalat en una entrevista concedida a la Cadena Cope.
Iglesias ha assegurat que els funcionaris públics no poden ser tractats com si foren d'una empresa privada i ha rebutjat la idea de Rosell que sobrin empleats de l'Estat. "Una altra cosa és si cal ubicar-los millor", ha manifestat.
En aquest sentit, el portaveu del PSOE en el Senat ha valorat que 400 euros és un "sou impossible" perquè un treballador pugui sortir endavant amb la seva família.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.