TW
0

La prima de risc espanyola, un dels eixos sobre els quals ha girat el debat electoral, va tancar ahir, darrer dia de campanya, en els 441 punts bàsics, el nivell més baix de les últimes quatre sessions. Darrere d'aquest relaxament, s'hi troba la nova intervenció del Banc Central Europeu (BCE), que ahir tornà a adquirir títols espanyols i italians al mercat secundari, i la possibilitat que el Fons Monetari Internacional s'involucri més en el rescat europeu, la qual cosa va suavitzar la pressió sobre alguns països.

El tancament d'ahir és el més baix des de dilluns, quan la prima va quedar en 432 punts. Dijous va tancar en 460 punts. Els mercats van obrir ahir amb la sorpresa que la prima es disparava per sobre dels 500 punts, encara que després es va aclarir que es tractava d'una distorsió del mercat que va quedar corregida més tard.

Campanya

En qualsevol cas, el progressiu augment del diferencial entre el deute espanyol i l'alemany ha elevat la temperatura dialèctica de la campanya electoral, que es va iniciar el 4 de novembre amb la prima en 375 punts bàsics. Dijous va tocar un màxim de 499 punts.

La tempesta que ha sofert el mercat de deute ha fet que en les últimes dues setmanes augmenti la pressió no només sobre Espanya, sinó també sobre altres països amb una millor qualificació de solvència, com França. Aquesta pressió va fer que dijous, en una subhasta d'obligacions a deu anys, el Tresor es veiés obligat a elevar el rendiment al 7%, el més alt dels darrers 14 anys.

La vicepresidenta segona del Govern, Elena Salgado, va comparèixer ahir davant de la premsa després del Consell de Ministres per explicar que aquest encariment no estava justificat i que calia atribuir-lo a la situació excepcional dels mercats. "El fet que hàgim de pagar preus més alts no està justificat pels fonaments de la nostra economia, sinó per la tensió dels mercats", va afirmar, i va afegir que no hi ha dubtes sobre la capacitat de finançament de l'Estat espanyol.

Problema global

Salgado va indicar que el mercat de deute europeu viu "una tensió sense precedents" que afecta ja 12 dels 17 països de la zona euro. La ministra va assenyalar, a més, que la crisi de deute "és un problema del conjunt de la zona euro i les solucions han de venir de manera coordinada de la zona euro, dels països, de les institucions i en definitiva de la política europea".
Precisament, el BCE acudí ahir de nou en rescat del deute espanyol i italià, mentre es debat si, com defensa França, s'ha de convertir en un prestador il·limitat per als països en crisi o, com demana Alemanya, que mantingui una distància prudent per no qüestionar la seva solvència. Una solució per evitar que el BCE s'hi involucràs directament és que l'FMI demanàs diners prestats a l'autoritat europea per després dedicar-los al rescat d'un país amb dificultats.

Precisament ahir es va fer aquesta pregunta al nord-americà John Lipsky, assessor de la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, que no ho va confirmar, però tampoc no ho va descartar. Algunes fonts han apuntat la possibilitat que el pla s'anunciï en la cimera de la Unió Europea del 9 de desembre. Les dificultats que travessen els mercats de deute europeus contrasten amb les borses, que resistiren la tempesta, i fins i tot amb el mercat de divises, on l'euro es manté per sobre dels 1,35 dòlars.

Íbex

La borsa espanyola va pujar ahir un 0,48 per cent i va recuperar el nivell de 8.300 punts animada per l'alça de Wall Street i la recuperació del deute. En el conjunt de la setmana, la borsa va baixar un 2,88%, en tant que les pèrdues anuals se situen en el 15,71%. A Europa, ahir només va pujar Milà, un 0,14 per cent, mentre que Londres va cedir l'1,11 per cent; Frankfurt, el 0,85 per cent; París, el 0,44 per cent, i l'índex Euro Stoxx 50, el 0,27%.