Angela Merkel, defensà ahir que cal ajudar els socis de la UE amb conflictes.

Angela Merkel, defensà ahir que cal ajudar els socis de la UE amb conflictes. | KAI PFAFFENBACH

AgènciesMadrid15/11/11 0:00
TW
0

La prima de risc espanyola va batre ahir un nou rècord des de la creació de l'euro, ja que tancà la sessió en 432 punts bàsics perquè, malgrat els canvis polítics a Itàlia i a Grècia, persisteix la desconfiança cap als països perifèrics de la UE. Els inversors optaren un dia més per reduir les seves posicions en renda variable, amb la qual cosa la borsa espanyola va caure un 2,15%, mentre que es desferen de deute perifèric, fet que provocà que la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys tancàs en 6,11%. Aquest alt interès, que previsiblement condicionarà les pròximes subhastes del Tresor espanyol, contrasta amb el del deute alemany, que va caure fins a un 1,78% per la forta demanda dels inversors i va ampliar el sobrecost de comprar bons espanyols en comptes germànics.

A més de la rendibilitat del deute espanyol, també va pujar amb força la dels bons italians i en menor mesura la dels grecs, belgues, austríacs i fins i tot francesos i, en conseqüència, la prima de risc de tots aquests països respecte d'Alemanya. Els mercats de deute i renda variable celebraren tímidament, i només a l'inici de la sessió, la partida de l'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi del Govern del seu país i el nomenament de l'excomissari europeu Mario Monti com a substitut. Precisament, Monti anuncià ahir que pretén exhaurir la legislatura el 2013.
S'interpretava així que aplaudien en part el canvi de líders, igual que dies enrere pareixia que ho havien fet quan Lukàs Papadimos assumí les regnes de Grècia. Tanmateix, amb prou feines dues hores després de l'obertura dels parquets, una subhasta de bons a cinc anys en què Itàlia pagà l'interès més alt des de 1997 causà pànic entre els inversors.

Caigudes generalitzades

Així, la majoria de les borses europees començaren a desplomar-se i al final de la sessió l'espanyola fou la que més perdé, atès que retrocedí un 2,15%, mentre que la italiana s'hi deixà un 1,99% i la de París, un 1,28%.
La borsa de Frankfurt va perdre un 1,19%; la portuguesa, el 0,60% i la de Londres, el 0,47%. Als mercats de deute, la rendibilitat del bo italià a 10 anys tancà la sessió en el 6,70%, de manera que el diferencial s'amplià fins a 492 punts bàsics, davant els 456 de divendres. La prima de risc de Grècia arribà a 2.666 punts bàsics; la de Bèlgica, a 281, i la d'Àustria, a 163, les dues en màxims històrics. Ni tan sols França no es deslliurà de la desconfiança dels inversors i el rendiment dels seus bons a deu anys s'elevà fins al 3,42%, amb la qual cosa el diferencial s'amplia fins a 164 punts bàsics.