TW
0

El camí per a la superació de la crisi fou l'eix central sobre el qual versaren les conferències dels quatre experts en matèria financera convidats ahir a la XVIII Jornada d'estudi per a empresaris, que organitzà un any més el Centre Universitari Ariany, aquesta vegada al Parc Bit. A l'encontre hi assistiren el vicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, i la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, que inauguraren l'acte.

Sota el lema "Economia i empresa: perspectives, reptes i estratègies", els ponents varen oferir dos missatges principals per acostar-nos cap a la recuperació: mostrar una imatge de confiança, sent més transparents, i posar a dieta l'Administració pública de l'Estat.

En aquest sentit, el director de l'Institut d'Estudis Econòmics, Joaquín Trigo, criticà que Espanya disposi d'un elevat nombre d'estaments administratius, molts dels quals provenen de final del segle XIX. "Tenim un problema d'inèrcia que impedeix que tinguem un sistema organitzatiu més lleuger", afirmà Trigo, qui aprofità per culpar aquesta inèrcia de la gran xifra de funcionaris que se sumen cada any a l'Estat "i que no deixen de créixer", la qual cosa genera més costos a l'Administració.

En la mateixa línia s'expressà el professor de finances a l'IESE, Eduardo Martínez Abascal, qui veu en aquest excés de nivells públics un altre problema: la possibilitat de disposar d'uns comptes públics transparents, que permetin conèixer en què es gasta l'Administració els doblers, qui els gasta i com. Així doncs, ja sigui per una qüestió de confiança o per una qüestió de necessari estalvi, Abascal justificà que "l'Administració ha de reduir la despesa, suprimint consorcis, fundacions o institucions, i explicar-ho".

D'altra banda, i amb l'objectiu d'encaminar-nos en la senda de la recuperació, advocà també per consolidar l'eficència en tots els àmbits: dins l'Administració pública, el teixit empresarial i entre els propis treballadors. D'altra part, el professor de sociologia de la Universitat de Navarra, Alfredo Rodríguez Sedano, anà més enllà en la seva exposició per intentar descobrir què s'amaga darrere de la crisi financera. Per Sedano, l'origen de l'actual situació econòmica prové d'una clara crisi moral. "La crisi econòmica ha posat de manifest la crisi de valors que ja hi havia", deia Sedano, alhora que afegia, convençut, que "la culpa de la situació econòmica no és del sistema, sinó de la gent perversa que hi ha i que el fa pervers".

Europa s'estanca

El professor d'economia de l'IESE Javier Díaz-Giménez posà èmfasi en el fet que l'origen de la crisi ve marcat pel creixement dels països asiàtics, que han deixat en una "zona freda amb pronòstic negatiu" les potències europees.  Així mateix, i en l'àmbit estrictament europeu, Díaz-Giménez es referí als greus problemes que travessa l'eurozona. Per aquest professor de l'IESE, no seria fictici que l'euro pogués arribar a desaparèixer. Fins i tot, alertà que "Alemanya podria estar organitzant ja el final de l'euro, però, això sí, fent veure que tota la culpa ha estat de Grècia".