La cancellera alemanya i el president francés comparegueren plegats davant els mitjans de Brussel·les.

La cancellera alemanya i el president francés comparegueren plegats davant els mitjans de Brussel·les. | BENOIT DOPPAGNE

E.P.Brussel·les24/10/11 0:00
TW
0

El president francès, Nicolas Sarkozy, deixà clar ahir que gràcies als "esforços" del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i a la "responsabilitat" del líder del PP, Mariano Rajoy, Espanya "ja no es troba a primera línia" de la crisi de deute. I ho digué en una roda de premsa conjunta amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, que precisament exigia dissabte a Espanya més esforços encaminats a la reducció del deute. Sarkozy lloà els plans d'ajust de Portugal i, sobretot, d'Irlanda, que "era un país a punt de fer fallida després de la crisi de 2008", mentre que ara "és un país que ha sortit o està sortint de la crisi".

En contrast, el president francès exigí al primer ministre grec, Iorgos Papandreu, i a l'italià, Silvio Berlusconi, que siguin "conscients de quina és la seva responsabilitat" i adoptin "decisions noves" per reduir el seu dèficit, actualment exagerat. "No es pot demanar solidaritat si aquell a qui s'ajuda no fa els esforços necessaris", digué el president francès amb referència a Itàlia. També Merkel assenyalà que "Itàlia té un deute públic molt elevat que haurà d'anar reduint" i demanà a Berlusconi "estar a l'altura de la responsabilitat que té".

"Confiam en ell", assegurà la cancellera alemanya, que va transmetre personalment el missatge al primer ministre italià en una reunió conjunta amb Sarkozy. "La confiança no es recuperarà simplement amb un tallafocs o amb un nou programa per a Grècia", ressaltà Merkel amb referència al reforç del fons de rescat; "la confiança es recuperarà si cadascú fa la seva feina". Tant Merkel com Sarkozy, que parlaren de "progressos" en els tres pilars del pla de la UE per combatre la crisi de deute (Grècia, el reforç del fons de rescat i la recapitalització dels bancs), restaren importància a les discrepàncies entre França i Alemanya i es mostraren convençuts que serà possible aconseguir un acord en la nova cimera convocada per al dia 26 d'octubre.

Pla de recapitalització

Quant al pla de recapitalització bancària, tots dos mandataris coincidiren que els bancs que no compleixin la nova proporció de capital hauran d'acudir primer al mercat, després a ajudes nacionals i, "com a últim recurs", al fons de rescat. Segons el principi d'acord assolit dissabte -amb reticències d'Espanya, Itàlia i Portugal-, la banca necessita al voltant de 100.000 milions d'euros. Quant a Grècia, Merkel apuntà que "les negociacions amb els bancs acaben de començar" i eludí concretar quin percentatge de pèrdues se'ls demanarà que assumeixin. El descompte se situarà al voltant del 50%.

Finalment, sobre el reforç del fons de rescat de 440.000 milions d'€, la cancellera alemanya digué que sobre la taula hi ha dues alternatives i ressaltà que "cap d'elles no inclou el Banc Central Europeu, ja que els tractats no ho permeten". França defensava que el BCE participàs en el reforç de la potència del fons, però ha claudicat en la seva proposta.

 

Dimecres, nova cimera

Els caps d'estat i de Govern de la UE celebraran dimecres vinent una nova cimera per discutir les mesures contra la crisi financera, abans de l'encontre que mantindran els dirigents dels països de la zona euro aquell mateix dia. La reunió extraordinària s'ha convocat davant la petició de països com ara el Regne Unit -que no pertany a l'euro-, per discutir entre els Vint-i-set les mesures d'augment de la gobernança econòmica en l'àrea de la moneda única. L'anunci fou realitzat anit pel president del Consell Europeu, Herman van Rompuy.

Zapatero defensa les "moltes mesures" que ha pres Espanya

Zapatero aprofità la cimera celebrada ahir per defensar les mesures que ha pres Espanya. I ho va fer regirat, després de les declaracions realitzades dissabte per la cancellera Angela Merkel, en les quals assegurava que Espanya "haurà de fer més per recuperar la confiança dels mercats". Rodríguez Zapatero defensà, davant els seus col·legues europeus, que Espanya ja ha pres -des del passat mes de juliol- "moltes mesures" que han permès disposar de 7.650 milions d'euros "suplementaris", per complir l'objectiu de tancar l'any amb un dèficit del 6 per cent i per pal·liar alguna desviació que s'espera de les comunitats autònomes.

Aquest ‘matalàs' de 7.650 milions d'euros procedeix de l'ingrés a les arques de l'Estat d'uns 2.000 milions per la venda d'espectre digital, uns 2.000 més de corresponents a l'estalvi pel menor interès pel deute espanyol abonat en les últimes subhastes, uns 400 més de l'estalvi de la despesa sanitària fins al desembre per la promoció de la prescripció de medicaments genèrics i uns 2.600 a compte de l'avançament, l'octubre, dels tipus de societats que pagaran les grans empreses.

Reacció del PP

Per la seva part, el coordinador d'Economia del Partit Popular, Cristóbal Montoro, ha demanat al Govern que no accepti "cap fórmula que estigmatitzi el deute espanyol", tant les relatives a la treu com les que impliquen retallades de valor que, "encara que siguin provisionals, també suposen una rebaixa en el nivell de deute".