Centenars de funcionaris públics i estudiants varen bloquejar ahir l'accés a diversos ministeris. | ORESTIS PANAGIOTOU

TW
1

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, proposà ahir un pla per a una recapitalització "urgent" de la banca europea, que endureix les exigències de capital, inclou tota exposició al deute sobirà i prohibeix el pagament de dividends i bonificacions. "Hem d'enfortir urgentment la banca", indicà Barroso en el ple del Parlament Europeu, on presentà el full de ruta per l'estabilitat i creixement, que servirà de base per a la cimera de líders de dia 23.

La Comissió Europea considera que l'estratègia de recapitalització de la banca europea ha de cobrir "tots els bancs potencialment sistèmics"; per exemple, aquells que participaren el juliol en les proves de solvència de l'Autoritat Bancària Europea, però excloent-ne alguns més petits de dimensió nacional. La recapitalització ha de tenir en compte "tota l'exposició al deute sobirà" europea per garantir la màxima transparència sobre la qualitat dels actius dels bancs afectats. Tenint en compte aquest impacte del deute sobirà, la Comissió Europea vol elevar "temporalment però significativament" la proporció de capital de màxima qualitat requerida a la banca.

Barroso no indicà cap percentatge -s'especula amb un Core Tier 1 del 9% davant el 5% de les proves de solvència de juliol-, però la proposta esmenta la definició de capital del nou Basilea III, l'acord internacional sobre solvència bancària. Els bancs que no tinguin el capital necessari hauran de presentar plans de recapitalització i executar-los com més aviat millor. "Fins que ho facin, els reguladors nacionals els hauran de prohibir el pagament de dividends i bons", apuntà Barroso. El president de la Comissió Europea també deixà clar que dóna suport a la posició defensada per la canceller alemanya, Angela Merkel, qui vol que la banca només recorri en darrer lloc al Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF).

Els bancs han d'utilitzar primer fonts privades de capital, en segon lloc podran demanar ajuda als governs i sols com a darrer recurs al FEEF. Barroso advocà per una ràpida implementació de l'acord del 21 de juliol per incrementar la flexibilitat i l'eficàcia del FEEF, però també defensà un alçament del fons; és a dir, aprofitar-ne millor l'ús però sense augmentar-ne les garanties i dins les normes del Tractat de Lisboa. Barroso proposà avançar a mitjan 2012 l'entrada en vigor del fons de rescat permanent, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (ESM, en anglès) en lloc d'esperar a mitjan 2013. Aquest fons tindrà una capacitat de finançament 500.000 milions per socórrer països amb problemes de solvència.

El president de la Comissió demanà, a més, una "acció decisiva" respecte de Grècia per aclarir tots els dubtes sobre la sostenibilitat de la seva economia. Aquesta acció implica desemborsar primer el sisè tram d'ajuda a Grècia, que ascendeix a 8.000 milions d'euros, per després procedir al segon pla de rescat, que es basarà en un "finançament adequat" dels sectors privat i públic.

No aclarí si s'exigirà als creditors privats assumir-ne un quitament major del 21% acordat el juliol. Barroso va reconèixer que la majoria dels estats membres no tenen marge per impulsar estímuls fiscals, però, va dir, "aquells que el tenen l'han d'aprofitar". Recordà, no obstant això, que hi ha mesures que es poden prendre per fomentar el creixement que no requereixen un esforç pressupostari addicional, com implementar la directiva de serveis.