Preocupació
Les dades de l'atur, però, no agradaren als sindicats, que mostraren preocupació. Des d'UGT, el secretari d'Acció Sindical, Manuel Pelarda, criticà que "no s'hagi produït una creació neta d'ocupació tot i la bona temporada turística". A més, alertà "d'una segona onada de destrucció d'ocupació" quan es reflecteixin les retallades del Govern de Bauzá. En termes similars es pronuncià Francesc Mellado, de CCOO, qui indicà que les mesures d'ajust "no poden fer res més que empitjorar la situació laboral" i lamentà que la "confiança que darrerament ha volgut mostrar Bauzá no es traslladi al mercat laboral". USO, per part seva, demana al Govern un pla de xoc d'ocupació més enllà de la iniciativa privada. Des de l'oposició, Joana Barceló (PSOE) manifestà que "la desconfiança i l'alarmisme que ha creat el Govern del PP han fet disparar" les xifres de l'atur. La diputada socialista destacà que es tracta "del pitjor mes de setembre en afiliació en vuit anys".
El Govern ZP atribueix l'augment a l'ajust al sector públic de les comunitats
L'Estat espanyol continua creant atur. El mes de setembre ha estat el pitjor en termes de destrucció d'ocupació des de 1996, amb 95.817 persones que se n'han anat al carrer, i supera fins i tot el de 2008, que fins ara s'emportava el rècord. El novè mes de l'any ha destruït prop del doble d'ocupació de la que va desaparèixer el setembre de 2010, i també prop del doble que el mes d'agost. Des del Govern central se'n donà la culpa al turisme i a les retallades en sanitat i educació, sobretot a les comunitats autònomes del PP.
Segons les dades aportades per la secretària d'Estat d'Ocupació, Mari Luz Rodríguez, d'aquests gairebé 96.000 aturats més -que situaren en 4.226.744 el total d'aturats-, 15.200 eren treballadors de les plantilles que les comunitats i els ajuntaments tenen per prestar serveis socials, sanitaris i d'educació. Així mateix, aquests acomiadaments tingueren el seu reflex en les afiliacions a la Seguretat Social durant el setembre, mes en què en van caure 64.956, la qual cosa va situar el còmput d'ocupats en 17.435.562.
Sobre això, el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, va dir que d'aquestes prop de 65.000 afiliacions menys, 20.000 van ser en les administracions territorials i municipals; 20.000, en el sector sanitari i uns 15.000 foren docents no contractats. Per Granado, això suposa que, per primera vegada, s'inicia el curs escolar amb menys professors que l'any anterior i que el sector públic ha agafat el relleu de la construcció en matèria d'ajust d'ocupació. Treball assegurà que no té les dades per comunitats d'aquest ajust de l'ocupació pública, per la qual cosa Octavio Granado opinà que no es poden ficar "en un mateix sac totes les comunitats governades pel PP". No obstant això, advertí que "evidentment algunes estan començant a notar en les afiliacions les retallades en la sanitat o l'educació".
Les altres dues raons per les quals augmentà l'atur van ser l'acabament de la campanya de contractacions de l'estiu i perquè s'incrementà el nombre de persones sense una ocupació anterior (18.986) que es van registrar en els serveis públics per trobar feina. El sector més afectat per la desocupació el setembre va ser el de serveis (va perdre 74.590 persones, gairebé el 80% del total d'aturats registrats). Per Mari Luz Rodríguez, la dada de setembre és "dura i negativa", ja que gairebé duplica l'increment de l'any passat. Mentrestant, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, reconegué que les xifres "són una mica pitjors que l'any passat", però confià que a finals de 2011 hi hagi "alguna recuperació". Aquesta opinió no la compartí el ministre de Treball, Valeriano Gómez, qui va reconèixer que el quart trimestre de l'any serà "pitjor" del que inicialment preveia el Govern en matèria d'ocupació.
Reaccions
El secretari general d'UGT, Cándido Méndez, també considerà que les polítiques d'ajust de "l'Executiu central i les comunitats estan provocant una segona onada de destrucció d'ocupació". Per això, el seu homòleg de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, advertí el Govern que si s'"obstina" en la seva política d'ajusts, l'atur continuarà creixent de manera imparable. De la seva banda, el cap de llista de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va considerar "vergonyós i impresentable" que l'Executiu en doni les culpes a les comunitats autònomes. "El Govern socialista, que ha generat milions d'aturats, ha d'assumir la seva incapacitat per generar llocs de feina", digué Duran.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
el pitjor govern que ha hagut mai, en la vida hi havia hagut tanta gent aturada i que heu pasas tan malament com densa que hi ha el pp, per favor obriu els ulls aquets ens sagnaran ens ho prendran tot.
Seguiu votant al PP i els qui encara no som a l'atur aviat també hi serem.
I mentre s'estat espanyol se'n du 3.500 milions d'euros més cada any des qui retorna, i això tan si governa el PP com si ho fa el PSOE.
Ja es comencen a veure els fruits del PP.
ERO, ERO, ERO...ERO PES BOMBERO
i què cony ha fet en Bauzaa aquest?
Bastaria que cada ajuntament rebés 16.200 euros per any o una gran part del 16.200 euros per tenir un estranger extracomunitari. La pregunta del milió: ¿qui paga el manteniment dels estrangers extracomunitaris? Per ara el paga el contribuent o la classe mitjana. Bastaria un impost sobre el empleador.
El PP de Baleares ara dirà: No pasa nada, todos los nuevos parados eran votantes de izquierda.
És un mal negoci ser espanyols!
No us preocupeu, la culpa es de Zapatero, així de fàcil ho tindrà Bauzà per justificar-se. El que no arribo a entendre es que l'atur pugi tant si es suposa que era la millor temporada dels darrers anys, es suposa que l'oferta turísitca hauría d'aguantar un poc més.