L'Íbex retrocedí un 2,26%, Madrid fou la plaça europea que més baixà després de Frankfurt. | Mondelo

TW
0

Amb Grècia de nou com a referent negatiu, les borses europees començaren ahir la setmana amb descensos que es varen mantenir durant tota la sessió per sobre del 2%, per atenuar-se lleugerament a l'hora del tancament, enmig de nous episodis de volatilitat. La treva de les darreres jornades operatives de setembre, amb pujades successives que permeteren eixugar en bona mesura les pèrdues acumulades durant els primers dies del mes, es va trencar ahir quan, a més de la setmana, començava el trimestre final de cotitzacions de l'any. Les caigudes principals les va acusar la borsa de Frankfurt, que baixar un 2,28%, seguida de la de Madrid, amb un 2,26%; París, amb l'1,85%; Milà, amb l'1,31% i Londres, amb l'1,03%.

En els descensos hi pesà, sobretot, l'anunci del Govern grec, que no farà realitat els objectius de dèficit fixats per a 2011 i 2012 per la UE, BCE i l'FMI. A més d'aquest incompliment, però, Grècia continuarà en recessió el 2012 per quart any consecutiu i el deute públic hi superarà el 170% del Producte Interior Brut, segons es desprèn del projecte de pressupost enviat al Parlament, en el qual es preveu una contracció del 5,5% del PIB per a enguany i del 2,5% per a l'exercici vinent. Davant aquestes dades, el comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, eludí pronunciar-se sobre el que passarà amb l'ajuda europea ara que es confirma que el país hel·lè no en compleix les condicions. "Grècia ha adoptat decisions importants aquestes setmanes, fins i tot diumenge", declarà. Admeté que és "improbable" que Atenes materialitzi el seu objectiu de dèficit per a enguany, però va "en la bona direcció" per fer-ho el 2012, afirmà.

Descensos

Amb aquests ingredients, els mercats europeus, amb els bancs al capdavant, obriren amb marcats descensos, pressionats pel tancament a la baixa de divendres a Nova York, l'índex del qual, el Down Jones, davallà un 2,1%; i per la retallada generalitzada dels mercats asiàtics, inclòs el Nikkei japonès, que baixà un 1,7 per cent.
Sense deixar de mirar cap a Grècia, les borses no es mogueren en tota la sessió d'aquesta senda negativa. En qualsevol cas, amb l'obertura en vermell de Wall Street, primer aguditzaren la caiguda i després recuperaren posicions, en un mostra més de la volatilitat que regna darrerament al parquet.

A Frankfurt, la plaça que experimentà un retrocés més fort, BMW va cedir un 5,7%, Volkswagen davallà un 4,8%, Commerzbank baixà un 7,3% i Deutsche Bank, un 2,2%. Alcatel-Lucent va liderar les caigudes a París, amb un 11,61%. Els bancs Société Générale (5,15%), BNP Paribas (4,64%), Crédit Agricole (3,84%) i la companyia d'assegurances Axa (3,31%) en foren els altres damnificats.

Els grans valor cauen

Els grans valors de l'Íbex 35 espanyol foren dels que més retrocediren durant la sessió: Telefónica va caure un 1,98%; el Santander, un 3,50%; el BBVA, un 3,56%; Inditex, un 2,38%; Repsol YPF, un 3,38% i Iberdrola, un 1,77%. A Milà, va ser la petroliera Saipem la que va liderar les pèrdues de l'FTSE MIB, amb una davallada del 6,06%; seguida de Banca Popolare di Luzerna, que baixà un 5,99%, i de l'empresa del motor per a la indústria Fiat Industrial, amb un 5,74%. Els bancs britànics tornaren a ser dels més perjudicats en la jornada de la borsa londinenca: el parcialment nacionalitzat Royal Bank of Scotland caigué un 4,38%, HSBC baixà un 1,37%, Lloyd's Banking Group hi perdé més d'un 4% i Barclays, més d'un 3%.