Per la seva part, el PNB, que històricament es manté al marge en debats de caràcter fiscal, ha anunciat la seva abstenció, mentre que PP i CiU no han aclarit si votaran en contra o es decantaran per l'abstenció.
L'Impost de Patrimoni, que va ser eliminat pel Govern el 2008, gravarà ara patrimonis superiors als 700.000 euros, la qual cosa suposa multiplicar gairebé per set el límit anterior (prop de 108.000 euros). A més, el mínim exempt per a habitatge habitual s'elevarà a 300.000 euros, el doble de 2008.
L'impost, que aportarà uns 1.085 milions d'euros, es restableix exclusivament per als anys 2011 i 2012, per la qual cosa les declaracions hauran de presentar-se i realitzar-se en els anys 2012 i 2013. El Govern calcula que els nous paràmetres del tribut afectaran un total de 160.000 contribuents.
La liquidació extra de 1.085 milions anirà a les comunitats autònomes que, fins ara, rebien una compensació per la supressió de l'Impost a través de la nova llei de finançament autonòmic que va entrar en vigor aquest any i que incloïa una partida de 2.100 milions destinada a això.
En la memòria d'anàlisi d'impacte normatiu que acompanya al decret llei i a la qual ha tingut accés Europa Press, el Govern defensa que existeixen causes de "extraordinària i urgent necessitat" per recuperar l'Impost de Patrimoni derivades de la difícil situació econòmica i el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària assumides per Espanya i "dissipar immediatament qualsevol dubte" dels mercats referent a això, "pels greus riscs que comportaria no fer-ho".
Recursos addicionals per les Comunitats
No obstant això, recalca que l'augment recaptador previst de 1.085 milions d'euros no afectaria l'Estat, ja que es tracta d'un tribut completament cedit a les comunitats autònomes, a les que es dota de la possibilitat d'obtenir uns recursos addicionals als que resultin del nou model de finançament, que ajudaran a complir "els seus objectius d'estabilitat".
L'Executiu sosté que l'objectiu del restabliment del gravamen és "reforçar l'estabilitat pressupostària" mitjançant l'obtenció d'una recaptació addicional xifrada en 1.085 milions d'euros i també fomenta el "principi d'equitat" a través del gravamen de la capacitat contributiva addicional que la possessió d'un gran patrimoni representa.
En aquest sentit, explica que ja que la normativa de l'Estat ha elevat l'import del mínim eximent fins els 700.000 euros, així com l'exempció per a l'habitatge habitual, fins als 300.000 euros, les comunitats que ja haguessin exercit competències en aquests elements hauran de modificar la seva normativa "fent ús de la seva corresponent coresponsabilitat fiscal".
En qualsevol cas, el document recalca que les comunitats han de disposar d'un "mínim marge temporal" que permeti aprovar abans del 31 de desembre d'aquest any les modificacions normatives que estimin oportunes. Així mateix, els 161.000 contribuents afectats el 2011 podran conèixer com més aviat millor la seva condició de "obligats al pagament", encara que no hagin de presentar la declaració fins a l'exercici següent.
L'Executiu admet que l'Impost de Patrimoni es tracta d'una "figura menor", lluny de les "peces bàsiques" del sistema tributari i no incideix en el repartiment de la càrrega tributària que no han de suportar la generalitat dels contribuents, amb el qual no contradiu la doctrina constitucional sobre la legalitat del sistema tributari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.