TW
0

L'estacionalitat del turisme vacacional i l'excés d'oferta són uns dels principals problemes estructurals del turisme espanyol. Així ho asseguren els professors de la Universitat de les Illes Baleats Francesc Sastre i Eugeni Aguiló en l'article "La oferta española frente a los competidores más directos, posibilidades de diferenciación y diversificación para mejorar la comeptitividad" del darrer número de Papeles de Economía, que publica la Fundació de caixes d'estalvis (Funcas) i que està dedicat a l'activitat turística.

Els autors fan una anàlisi detallada de l'evolució de l'oferta hotelera al llarg de la darrera dècada a l'Estat espanyol, com també de l'evolució dels preus. Així, en el conjunt de l'Estat, l'oferta d'allotjament turístic reglat és de poc més de tres milions de places, la qual s'ha incrementat un 23,4% els darrers 10 anys. Aquest increment es deu a l'augment d'un 29,6% de l'oferta hotelera i del 159% de l'allotjament rural. Es tracta d'un creixement d'oferta que Sastre i Aguiló consideren que es producte "més aviat del boom immobiliari que d'un augment de la demanda". "La necessitat de diversificar riscs per part dels promotors immobiliaris juntament amb la facilitat d'obtenir crèdit per a inversos ha conduït al desenvolupament de projectes turístics", sostenen els autors.

Balears

El major creixement s'ha registrat a Madrid, on l'oferta ha crescut un 60% a causa del desenvolupament del turisme urbà. També les comunitats amb menys oferta l'any 2000 han experimentat grans remuntades. Per contra, les Balears és una de les comunitats amb un menor creixement, només del 3% entre els anys 2000 i 2009. Les Illes, juntament amb les Canàries (13%), són els indrets on menys ha pujat l'oferta d'allotjament en la primera dècada del segle XXI, "exemples de l'estancament del turisme vacacional tradicional", apunten els professors. Tot i el menor creixement en oferta de places, el litoral mediterrani i els arxipèlags balear i canari agrupen el 76% de l'oferta total. Catalunya n'ocupa el primer lloc a causa de l'elevat nombre de places de campaments, mentre que les Balears lideren l'especialització en allotjament hoteler.

En qualsevol cas, l'estudi subratlla que la situació d'expansió ha canviat "radicalment" a partir de l'any 2009, moment en què es paralitzà "una quantitat considerable" de projectes i es produí una "alentiment" dels plans d'expansió de les cadenes. Aquest escenari és atribuït, d'una banda, a la baixada en el rendiment operatiu i de la rendibilitat del negoci hoteler fruit de la difícil situació econòmica en l'àmbit mundial i, de l'altra, a la dificultat d'accés al finançament.

Així mateix, els autors parlen de "continuada pèrdua de competitivitat", ja que el PIB turístic va créixer un 9% entre els anys 2000 i 2009, mentre que el PIB agregat augmentà un 22,9%. Aquestes xifres suposen que la participació del turisme en l'economia estatal ha passat d'un 11,6% l'any 2000 a un 10,5% el 2008.

Els docents de la UIB apunten a les noves destinacions del Mediterrani, que de cada cop són més atractives i que inclouen una oferta "molt competitiva" com un dels elements clau que han contribuït a la pèrdua de la "supremacia d'Espanya" com a destinació turística.