El fins ara conseller delegat d'Air Berlin, Joachim Hunold.

TW
14

El conseller delegat d'Air Berlin, Joachim Hunold, va presentar ahir la seva dimissió, després de donar-se a conèixer l'informe de resultats del primer semestre, en el qual l'aerolínia ha perdut 164 millone d'euros -un 9,3 per cent més respecte del mateix període de l'any 2010-, circumstància que ha motivat la decisió estratègica de l'aerolínia d'eliminar rutes d'Alemanya a Mallorca per a aquest hivern.

Al càrrec fins a l'1 de setembre

Hunold, que continuarà en el càrrec fins a l'1 de setembre, va puntualitzar ahir a Alemanya que les pèrdues econòmiques obeeixen principalment "a la introducció de l'impost sobre l'aviació a Alemanya, que ha provocat distorsions en l'entorn competitiu."

Arran d'aquestes pèrdues, l'objectiu d'Air Berlin es posar en marxa un pla de reajustament per recuperar la rendibilitat perduda.

Així, el mateix Hunold va anunciar ahir que hi haurà retallades en rutes que no siguin estratègiques i que es faran ajustaments de freqüències en aquelles destinacions que no tinguin una demanda satisfactòria. Com a primera mesura, Air Berlin eliminarà aquest hivern les rutes des dels aeroports de Dresden, Karlsruhe i Basilea cap a Son Sant Joan.

Reducció del 5%

La capacitat de vols es reduirà a nivell general un 5 per cent, però Air Berlin puntualitza que se centrarà, a partir d'ara, en rutes més rendibles dels seus quatre principals hubs (centre de distribució de trànsit), que són Berlín, Dusseldorf, Viena i, especialment, Son Sant Joan. Air Berlin és la companyia aèria líder a l'aeroport de Palma i s'ha convertit en un centre estratègic per a la seva operativa amb la Península i Portugal durant la temporada estival. L'objectiu és aconseguir el mateix nivell d'activitat durant els mesos d'hivern.

Dur editorial contra el català

Joachim Hunold aixecà una bona polseguera amb un editorial de la revista Air Berlin Magazin en què denunciava la suposada discriminació de la llengua espanyola en fa vor del català a les Illes. "Avui, el castellà ja no és una llengua oficial", s'hi podia llegir, "hi ha pobles de Mallorca on els infants ja no parlen castellà; a les escoles, el castellà s'ha convertit en una llengua estrangera". I a continuació es demanava: "Els he de fer cursos de català, per decret, als meus empleats? I aquells que volen a Galícia o al País Basc, voldran que ens hi adrecem en gallec o en basc? És que ja no parlen en castellà?". Aquest editorial va ser la resposta a una carta de la llavors responsable de Política Lingüística del Govern del Pacte, Margalida Tous, a un seguit d'aerolínies perquè utilitzassin la llengua catalana en les comunicacions amb els seus clients, ja que és una de les dues llengües oficials de la Comunitat. La polèmica la tancà el director general a Espanya i Portugal, Àlvaro Middelman, que hagué de reconèixer que en cap cas s'havia volgut menysprear el català". El greuge, però, ja estava fet.