Les borses europees han intensificat les pèrdues, que han superat el 6% en alguns casos, després de la forta caiguda de Wall Street pel temor generalitzat a una nova recessió i les baixades dels bancs. El CAC 40 de París i l'Ibex 35 de Madrid ha perdut un 6,2%, l'índex DAX 30 de la borsa de Francfort queia un 5% i el FTSE 100 de Londres un 3,6%. En general es manté la incertesa per la crisi d'endeutament de la zona de l'euro i el temor a una nova recessió global.
El banc nord-americà Morgan Stanley ha rebaixat les seves previsions de creixement de l'economia mundial per a aquest i el pròxim any en un punt percentual, amb la qual cosa el 2011 el creixement es reduiria al 3,9% des del 4,2% previst, i el 2012 se situaria en el 3,8% des del 4,5%.
A més, s'han conegut algunes dades econòmiques decebedores de la major economia del món com la sol·licitud setmanal de subsidis per desocupació, l'índex de preus de consum i l'activitat econòmica de la regió de Filadelfia. A més, la Reserva Federal nord-americana (Fed) està preocupada per la liquiditat de les filials nord-americanes dels bancs europeus, segons el diari "The Wall Street Journal".
La Fed de Nova York ha sol·licitat a aquests bancs europeus informació de la seva situació financera. Un senyal de les possibles dificultats dels bancs europeus per trobar liquiditat en dòlars és que el Banc Central Europeu (BCE) va prestar ahir a un banc europeu durant una setmana 500 milions de dòlars a un interès fix de l'1,1%. El BCE no havia injectat liquiditat en dòlars al mercat de diners de l'euro des de finals de febrer.
Al mercat interbancari del dòlar els bancs comercials poden aconseguir dòlars al 0,2%, pel que és possible que els bancs europeus estiguin tenint dificultats per aconseguir liquiditat en dòlars i que ha optat per demanar-lo al BCE encara que sigui més cara. Normalment els bancs centrals presten liquiditat en la seva pròpia divisa, però des de l'esclat de la crisi financera el BCE manté un acord de divises recíproc de caràcter temporal (línia de swap) amb la Reserva Federal nord-americana (Fed).
El sector bancari era un dels més llastrats en borsa en ambdós costats de l'Atlàntic junt amb els títols cíclics. A París, Société Générale cedia un 9% i Crédit Agricole baixava un 5,8%. Barclays queia a Londres un 9,7% i Commerzbank perdia un 8,3% i Deutsche Bank, un 6% a Fráncfort. L'or es disparava i batia nous rècord per sobre de 1.800 dòlars.
La Borsa espanyola
L'Ibex-35 ha tornat a viure una jornada negra després de caure un 4,7%, la segona caiguda més pronunciada des del començament de mes, fins a situar-se en al cota dels 8.317,7 punts. Tot i això, el selectiu ha aconseguit moderar el descens al tancament de la jornada, ja que ha arribat a superar el 6% de la caiguda. La por d'una nova recessió i el fort retrocés de la banca, després de la proposta d'Alemanya i França de gravar les transaccions financeres, han portat els inversors a fugir de la renda variable per refugiar-se en valors més segurs.
Al mercat espanyol, els descensos més importants han estat els d'Abengoa (-8,02%), Arcelor Mittal (-7,62%) i Sacyr Vallehermoso (-7,46%). En el sector financer, Bankinter ha reculat un 5,89%, per davant de BBVA (-5,76%), Banco Popular (-4,39%), Banco Santander (-4,08%) i Banc Sabadell(-1,15%). La caiguda ha afectat tot el sector financer europeu, amb caigudes que han superat el 10% en el cas dels bancs britànics, cosa que ha enfonsat els indicadors de les principals places borsàries d'Europa. En concret, Milà ha caigut un 6,2%, Frankfurt, un 6%, París, un 5,5%, Londres, un 4,6% i Lisboa, un 4,2%.
Les dades macroeconòmiques dels Estats Units conegudes aquest dijous i les caigudes a Wall Street han revifat la por dels inversors a una nova caiguda de l'economia. L'atur setmanal als Estats Units ha repuntat l'agost, mentre que la venda d'habitatges de segona mà va baixar el juliol. Aquestes dades han despertat nous dubtes entre els inversors sobre el rumb que pot adoptar l'economia internacional en el tercer trimestre de l'any i han optat per desfer posicions, segons indiquen els experts.
A més, Morgan Stanley ha rebaixat significativament les seves perspectives de creixement per a l'economia global per a aquest any i el següent davant el risc d'una nova recessió a Europa i els EUA per la falta de contundència i els «errors» dels seus respectius líders polítics per solucionar la crisi del deute sobirà. En aquest context de por i incertesa, la prima de risc dels bons espanyols a deu anys respecte als seus homòlegs alemanys ha repuntat un altre cop per sobre dels 290 punts bàsics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.