El BCE comprà deute públic per valor de 22 mil milions d'euros

El Banc Central Europeu (BCE) ha reiniciat el programa de compra de deute públic, per donar suport a Espanya i a Itàlia, amb una quantitat setmanal rècord de 22.000 milions d'euros, que inclouen bons espanyols, italians, portuguesos i irlandesos. El BCE informà ahir que la setmana passada va intervenir de nou en el mercat secundari de deute públic de la zona de l'euro, després de no haver-ho fet durant denou setmanes consecutives, des de final de març. Com és habitual, l'entitat monetària europea no ha especificat els països d'on ha adquirit el deute, però el 7 d'agost informà que volia adquirir bons d'Espanya i d'Itàlia, després dels atacs especulatius.

Segons operadors dels mercats, el BCE va comprar la setmana passada deute d'Espanya i d'Itàlia, i el 4 i 5 d'agost adquirí bons sobirans de Portugal i Irlanda. Fins ara, el BCE ha adquirit deute públic de la zona euro per valor de 96.000 milions d'euros (74.000 milions la setmana anterior). La quantitat setmanal més alta de deute adquirit fins ara havia estat de 16.500 milions d'euros, el maig de 2010, quan els mercats penalitzaven Grècia.
El 4 d'agost, el consell de govern del BCE va decidir mantenir el programa de compra de deute públic per ajudar els països que travessen dificultats de finançament, malgrat l'oposició del president del Bundesbank, Jens Weidmann, i l'economista en cap del BCE, l'alemany Jürgen Stark.

Els governadors dels bancs centrals d'Holanda, Luxemburg i Finlàndia també s'oposaren tant a la compra de deute de Portugal i Irlanda com a la d'Espanya i Itàlia. Els representants d'Alemanya en el consell de govern del BCE consideren que, amb la compra de deute, l'entitat monetària assumeix funcions de política fiscal que no li corresponen i, a més, encoratja el risc que d'inflació. El BCE ha estat molt criticat per adquirir deute sobirà d'Espanya i Itàlia des del dilluns de la setmana passada, si bé aquesta intervenció ha tingut èxit i ha contribuït a fer baixar la rendibilitat dels bons a deu anys de tots dos països.

Actualment, el BCE és l'única institució europea capaç de comprar deute sobirà de països amb dificultats i de garantir-ne la solvència. L'interès dels bons espanyols a deu anys baixà ahir el 4,97%, mentre que el dels bons italians ho féu al 4,89%, després d'haver superat el 6% -en tots dos casos- el juliol i a començament d'agost, fins que el BCE començà a intervenir-hi. La rendibilitat del Bund (bo alemany a 10 anys) se situà en el 2,33%. La caiguda també fou pel fet que Itàlia, amb un volum d'emissió de deute sobirà més gran que el d'Espanya, no emet deute durant les vacances d'estiu, segons l'economista en cap de Commerzbank, Jörg Krämer.

Itàlia tornarà al mercat de capital a final d'agost per emetre entre 15.000 i 20.000 milions d'euros cada mes. Llavors arribarà l'hora de la veritat, ja que, si no aconsegueix inversors conservadors estrangers -als quals ha venut, fins ara, la meitat dels seus bons els últims anys-, el país es declararà insolvent sense suport exterior, la qual cosa seria catastròfica per a l'economia mundial, diu Krämer. Per evitar-ho, una opció seria incrementar el volum de préstec de la Facilitat Europea d'Estabilització Financera fins a 700.000 milions d'€, davant els 440.000 milions a què s'amplià el juny, però que encara han de rebre l'aprovació parlamentària.