Els principals sindicats de Grècia han convidat els ciutadans hel·lens a participar en la vaga de 48 hores que tindrà lloc avui i demà. | PANTELIS SAITAS
El Parlament grec inicià ahir el debat sobre les noves mesures d'austeritat amb la incertesa sobre si el Govern socialista aconseguirà que l'assemblea les aprovi davant de les desercions a les seves files i la creixent pressió social. El primer ministre socialista, Iorgos Papandreu, i el seu ministre de Finances, Evangelos Venizelos, estan immersos en contínues consultes per convèncer els dissidents del seu grup parlamentari de la necessitat d'aprovar les noves mesures, per dures que siguin. En depèn el lliurament d'un cinquè tram d'ajuda externa de 12.000 milions d'euros per pagar sous i pensions el juliol. El pla es votarà en dues sessions diferents: la primera, dimecres, serà per donar el vistiplau al marc general de les mesures, mentre que dijous es ratificarà una llei addicional per a la seva aplicació.
Mentrestant, dos diputats socialistes expressaren ahir la seva intenció de votar-hi en contra perquè discrepen de la privatització del 17% de l'empresa nacional d'electricitat, la qual cosa debilita la magra majoria parlamentària de cinc escons que té el partit del Govern. Si es compleixen les amenaces dels dos legisladors, quedarien en 153, tot i que el mínim per tirar endavant la votació són 151 suports. Davant aquesta situació, el ministre de Finances va tornar a estendre la mà a l'oposició cercant-hi suport: "Votau amb nosaltres amb la major unitat possible", demanà a la Cambra.
En vista de possibles imprevistos, autoritats de la UE ja treballen en un pla de contingència per a Grècia, en cas que el Parlament rebutgi el pla d'austeritat i el país no pugui rebre el pròxim crèdit de l'FMI i la UE, van dir ahir tres fonts de la zona euro. D'altra part, els bancs més exposats al deute hel·lè, els francesos i alemanys, estan disposats a contribuir al segon rescat de Grècia a partir d'una proposta donada a conèixer ahir pel president gal, Nicolas Sarkozy, que va ser rebuda favorablement pels mercats. La iniciativa consisteix a reinvertir en Grècia únicament el 70% dels títols de deute que vencin en els pròxims tres anys: un 50% serviria per adquirir nou deute hel·lè amb un termini de 30 anys, mentre que el 20% restant alimentaria un fons d'inversió en actius de gran qualitat, dedicat a avalar els nous préstecs grecs.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És curiós que la crisi grega continuï en primera plana de l'actualitat. De la portuguesa, d'ençà que hi hagué eleccions i canvi de govern, ja ningú no en parla. Aquesta crisi del deute es veu que afecta més els governs socialistes que als altres...