TW
1

El Govern grec apujarà una vegada més els imposts per poder percebre nous ajuts de la UE, l'FMI i el BCE, que ha elevat la tensió social al país i ha desencadenat les ires dels sindicats, que convocaren una nova vaga general per al dia en què el Parlament voti el nou programa d'ajust. En una roda de premsa duita a terme durant una aturada de les negociacions amb les tres institucions, conegudes com la "troica internacional" a Atenes, el ministre de Finances, Evangelos Venizelos, anuncià ahir els detalls del projecte de llei sobre les noves mesures, aprovat en Consell de Ministres.

Venizelos va dir que els esforços del Govern socialista se centraran a reformar i a fer més eficaç el sistema impositiu, marcat fins ara per una enorme evasió, i assegurà que l'Estat no pretén cobrar més doblers a les capes més necessitades de la societat. "Farem un sistema impositiu més just per reduir l'evasió d'imposts", prometé, amb referència als seus socis comunitaris que perden la paciència amb Grècia i la seva incapacitat de controlar els comptes públics.

El paquet de mesures s'està definint aquests dies en frenètiques reunions amb alts oficials de la Unió Europea (UE), del Banc Central Europeu (BCE) i del Fons Monetari Internacional (FMI), que aquesta setmana són a Atenes. Grècia necessita presentar un paquet de noves mesures perquè la UE alliberi el darrer tram de 12.000 milions euros que el país necessita per pagar sous i pensions el juliol. Altrament, Grècia entraria amb seguretat en la fallida a mitjan juliol, estimen els experts.

Nou pla d'ajust

El nou pla preveu que l'Estat ingressi, mitjançant la recaptació addicional d'impostos i la retallada de la despesa pública, uns 28.300 milions d'euros fins a l'any 2015, 6.500 milions dels quals han d'entrar enguany. A més, inclou la privatització de béns de l'Estat per a uns 50.000 milions més d'aquí a l'any 2015. Quant a mesures concretes, Venizelos explicà que es crearà un impost extraordinari de solidaritat. Per a això, es descomptarà un 1% de la massa salarial entre els 12.000 i 20.000 euros, un percentatge que pujarà gradualment fins al 4% per als ingressos superiors als 100.000 euros, mentre que diputats, batles i altres alts funcionaris pagaran un 5%.

El llindar a partir del qual es comença a pagar imposts es redueix de 12.000 a 8.000 euros anuals, encara que en queden exempts jubilats i persones menors de 30 anys. Els treballadors autònoms, com advocats, electricistes i lampistes -en total unes 550.000 persones-, hauran de pagar, a part dels imposts normals, una taxa addicional de 300 euros anuals.
Lluny d'assumir el nou programa d'ajust, els sindicats majoritaris grecs convocaren ahir per a dimarts i dimecres que ve la quarta vaga general en un any.