El vicepresident primer i el ministre de Treball, Valeriano Gómez, han presentat les conclusions del Consell de Ministres.

El vicepresident primer i el ministre de Treball, Valeriano Gómez, han presentat les conclusions del Consell de Ministres. | JUAN CARLOS HIDALGO

EfeMadrid10/06/11 0:00
TW
1

El Govern aprovà ahir la reforma de la negociació col·lectiva, que redueix els terminis màxims de renovació dels convenis, estableix l'arbitratge per als casos en els quals no sigui possible l'acord i dóna més protagonisme al conveni d'empresa davant del provincial.

Segons el ministre de Treball, Valeriano Gómez, el reial decret llei aprovat en el Consell de Ministres estableix una reforma "equilibrada i profunda". Així, es redueix el pes "excessiu" dels convenis provincials i es dóna més flexibilitat a les empreses per canviar les condicions de feina i evitar els acomiadaments.

Alhora es mantenen els drets dels treballadors, ja que s'ha evitat que, davant la falta d'acord, un conveni decaigui i es perdi la denominada ultraactivitat, que suposa la pròrroga automàtica fins que se'n pacti un de nou, afegí.

Sobre això, el reial decret llei, que previsiblement es tramitarà com a projecte de llei, fixa el termini màxim per renovar un conveni a entre 8 i 14 mesos, enfront dels 12 i 18 mesos que havia plantejat dijous Gómez i els 20 mesos que apareixien en el primer esborrany que presentà Treball .

Per als convenis amb una durada de dos anys, el termini màxim serà de 8 mesos, mentre que el límit de 14 mesos s'aplicarà als convenis amb una vigència superior als 24 mesos. Si no hi ha entesa, les diferències es duran a les comissions paritàries de les empreses (formades pels representants dels treballadors i de l'empresari) i, si tampoc no és possible el consens, sindicats i companyia aniran "obligatòriament" al procediment d'arbitratge, va precisar el ministre.

Conveni d'empresa

Una altra novetat que va ressaltar Gómez és que el conveni d'empresa tindrà prioritat sobre el provincial en matèria de quantia de salaris, jornada, funcions i trasllats. En matèria de flexibilitat interna s'obliga que, entre els continguts mínims d'un conveni, hi hagi mesures d'aquest tipus per afavorir la competitivitat i poder adaptar-se a les circumstàncies econòmiques. La que aporta el Ministeri de Treball és que, com a màxim, un 5% de la jornada anual es podrà distribuir de manera irregular. Pel vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, la reforma es basa en un "equilibri" entre la flexibilitat que necessiten les empreses per crear ocupació i la seguretat dels treballadors, i es fonamenta en allò consensuat per la CEOE, CCOO i UGT abans que trencassin les negociacions el 2 de juny passat.

Reaccions

No opinen el mateix CCOO i UGT, que hahir lamentaren que el Govern hagi aprovat la reforma "unilateralment". Els sindicats majoritaris afirmaren que no s'hi senten vinculats i confien a recuperar la negociació amb la CEOE. Per UGT i CCOO, malgrat que la reforma manté la ultraactivitat i els convenis no decauen una vegada finalitzada la seva vigència, aprofundeix en la reforma laboral aprovada l'any passat i amplia les atribucions dels empresaris, atès que dóna més marge per modificar les jornades de treball i la mobilitat funcional.

Per part seva, el vicepresident primer de la CEOE, Arturo Fernández, apuntà que la patronal continuarà negociant amb els sindicats perquè volen millorar el reial decret llei. Per la seva banda, el portaveu d'Economia del PP, Cristóbal Montoro, assegurà que la reforma serà "inaplicable", perquè neix sense el consens dels agents socials i, per tant, "no farà falta ni derogar-la" si arriben al poder. El portaveu de CiU en el Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran Lleida, criticà el PP i el PSOE per no emprendre les reformes econòmiques necessàries i va dir que la por de perdre vots "ha estat aprofitada" pels sindicats.