En el total de finques trasmeses, el descens ha estat del 24,5% a les Balears, en passar de 3.841 operacions inscrites en els registres a 2.898 l'abril d'aquest any.
De la compravenda d'habitatges registrada, la majoria ha estat d'habitatge lliure, amb 507, davant habitatge protegit amb 24; a més 233 eren habitatges nous i 298 usades.
A l'Estat, del 30 per cent
A tot Espanya, la compravenda d'habitatges va caure el 29,7% l'abril respecte a un any abans, fins a registrar, amb 24.100 operacions, la menor xifra de l'històric de l'INE, que va començar el 2007.
Segons l'estadística publicada avui i elaborada amb les dades dels registradors de la propietat, el nombre de vendes immobles d'abril contrasta amb les 83.713 operacions comptabilitzades el gener de 2007, en ple boom immobiliari.
La caiguda del quart mes de l'any és la major des de maig de 2009, quan les vendes de cases van disminuir el 31,49% fins les 34.012 transaccions.
El descens d'abril continua amb la tendència iniciada el març, quan les operacions van disminuir el 12%, després que en els dos primers mesos de l'any encara es reflectís al registre de la propietat l'"efecte crida" que va animar les vendes de pisos en els últims mesos de 2010 pel final de part de les deduccions.
El Govern va decidir limitar a partir de l'1 de gener les deduccions fiscals per adquisició d'habitatge a les rendes inferiors a 17.707,20 euros bruts anuals, xifra a partir de la qual s'eliminen progressivament fins al llindar dels 24.107,20 euros bruts anuals.
En el quart mes de l'any, el descens va ser més acusat en el cas de l'habitatge nou, amb una caiguda del 32% (fins 11.534 operacions), en tant que les transaccions de segona mà van disminuir el 27,5% (fins 12.566).
La venda d'habitatges lliures (20.997 operacions) va cedir el 31,3%, en tant que la d'habitatge protegit (3.103 transaccions) es va reduir el 16,7%.
Quant al total de finques transmeses l'abril, tant urbanes (habitatge inclòs) com a rústiques, el seu número va ascendir a 124.721, xifra que va suposar un retall del 16,4% respecte al mateix mes de l'any passat.
D'aquestes operacions, 52.876 van ser compravenda, mentre que la resta es va correspondre amb donacions (4.754 operacions), permutes (1.128), herències (28.512) i concentracions de parcel·les o divisions horitzontals (37.451).
El 14,6% de les vendes l'abril eren finques rústiques i el 85,4% va correspondre a urbanes, entre les quals el 53,4% eren habitatges.
Segons comunitats
L'abril passat es van inscriure a l'Estat una mitjana de 64 habitatges venuts per cada 100.000 habitants, sent el País Valencià el territori que va registrar més transaccions d'immobles (83 operacions per cada 100.000 habitants).
Li va seguir Cantàbria (79), La Rioja (77), Múrcia (75), Andalusia (73), Canàries (72), Castella-la Manxa (66) i Castella i Lleó (65).
Per sota de la mitjana nacional es van situar País Basc (61), Balears (60), Madrid (59), Extremadura (56), Astúries (52), Catalunya (52), Galícia (52), Aragó (51) i Navarra (51), en tant que a les ciutats autònomes de Ceuta i a Melilla es van vendre 56 i 69 cases per cada 100.000 habitants, respectivament.
En termes absoluts, Andalusia va registrar el major nombre de vendes d'habitatges registrats l'abril (4.788), seguida del País Valencià (3.392), Catalunya (3.087) i Madrid (3.035).
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Precisament, l'Estat es el que ha creat la BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA. Fes-te una pregunta, què és un permís de construcció, què és l'IBI i per què als Ajuntaments són els propietaris de les terres i RECALIFICACIONS! La limitació artificial de l'oferta se l'anomena "bombolla de béns" i és a causa del monopoli generat per l'Estat: Recalifación de terrenys, polítics, constructors i banquers àvids, són els matons de l'Estat. En una economia veritablement lliure no cal fer res per evitar-les. Les bombolles seguiran apareixent, però afectaran només a persones sense dos dits de front. T'ho expliquen a la pàgina 53 d'aquest clàssic (ECONOMÍA EN UNA LECCIÓN): Amb els béns d'existències no limitades en una economia lliure no hi pot haver bombolles, perquè si els preus pugen per una pujada de marges, atrauen nous productors que augmenten l'oferta, baixant així els preus.
Sa bimbolla encara no ha explotat.