Miguel Boyer impartí anit una conferència al CaixaFòrum de Palma. | Pere Bota

TW
1

L'exministre d'Economia del Govern de Felipe González, Miguel Boyer, assegurà que Espanya "està en una penosa trajectòria de recuperació". Tanmateix, advertí que la situació de l'Estat "és millor" que la d'altres països de la UE, com Grècia i Portugal. Boyer pronuncià ahir al CaixaFòrum de Palma la conferència La dura salida de la crisi, convidat pel Cercle Financer de Balears. Qui fou l'encarregat dels comptes de l'Estat entre 1982 i 1985 assenyalà que l'actual crisi "és la pitjor des del crac del 29" i que a Espanya, encara que "en sortirem", la recuperació "serà lenta" a causa del "llast de la construcció" i l'elevada xifra d'aturats. Amb tot, augurà que a final de 2012 l'economia espanyola creixerà entorn del 2% i començarà a crear ocupació.

De fet, també per a enguany preveu un creixement del PIB espanyol d'entorn de l'1,1%, tot i "les exigències exagerades de la Unió Europea" i la "insistència" d'Alemanya de retallar la despesa pública tant sí com no.
Precisament, l'exministre va ser molt crític amb la política econòmica que imposa Brussel·les als països de la UE. "És brutal l'exigència de reducció del dèficit" que s'imposa a Espanya, Grècia i Portugal, la qual, segons Boyer, provocarà una recessió en aquests dos darrers països. "No s'ha de castigar els pobles, sinó els governs que han actuat malament", sentencià Boyer, qui recordà que amb dèficit públics similars a l'espanyol, ni els Estats Units ni el Regne Unit no han posat en marxa plans de reducció de la despesa de les administracions tan severs com el plantejat a Espanya.

Origen de la crisi

Pel que fa a l'origen de la crisi, Boyer l'atribuí al manteniment de tipus d'interès molt baixos per part de la Reserva Federal nord-americana i al seguidisme d'aquesta política del Banc Central Europeu. "Creien que els mercats s'autoregulaven", va dir, i explicà que la facilitat per obtenir doblers pel baix cost generà "bombolles tremendes", com la de la construcció a Espanya, que esclatà i provocà "grans caigudes".