Així, l'economia va créixer en taxa intertrimestral de la mateixa manera que va fer-ho durant el quart trimestre de l'any passat; per l'altra banda, la taxa interanual va millorar una dècima.
El Banc d'Espanya destaca que l'economia espanyola va continuar creixent a un ritme «feble», com a conseqüència d'un entorn caracteritzat per la progressiva recuperació de l'economia mundial però sense estar exempt de l'aparició de nous focus d'incertesa.
Segons l'autoritat monetària, l'ocupació d'aquest període va registrar una nova reculada de devers l'1,3% en termes interanuals, «lleugerament més moderada» que la del trimestre anterior i en la línia de la xifra d'ocupats de l'enquesta de població activa (EPA) del trimestre.
La dada del PIB del primer trimestre va ser fruit d'una contribució negativa de la demanda nacional d'una magnitud semblant a la del trimestre precedent i de l'augment de l'aportació positiva de la demanda exterior, amb una contribució d'1,4 punts.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Grècia està estudiant (o li fan estudiar) la possibilitat de sortir de la zona euro.
Ben patètic Dissident... Mesures dels lliberals? Quina part d'aquestes mesures veus que sigui lliberal? Obrir una empresa a Espanya equival a la ruïna total: quotes d'autònom, Impostos sobre societats, etc. (criminalització de l'empresariat) Educació Estatal enfocada directament a ser funcionaris, en comptes de tenir iniciatives pròpies (normal, el xiringuito està construït per tal que un que vulgui obrir una empresa estigui quasi firmant la seva sentència d'endeutat de per vida per l'enorme taxa impositiva que ha de fer front) les lleis del salari mínim (Se substitueix, en paraules de Hazlitt, un "baix" salari per l'atur). Les lleis sobre les condicions laborals. En una Economia lliure és el treballador qui negocia les condicions amb el seu patró i viceversa, cosa molt lògica. I s'eliminaria del tot l'economia submergida (que és el que evita que aquest país es converteixi en una Argentina 2 (2001)). l'afiliació obligatòria a sindicats (tothom ja sap en què consisteix el sindicalisme), la protecció laboral (la indemnització per acomiadament, legislació laboral que és herència de Franco), els impostos sobre el treball i sobre el salari, els subsidis d'atur (no està lligat a la recerca de feina o a l'ampliació d'estudis), les regulacions (burocràcia, excés de tràmits administratius, tràmits comptables, lleis molt complexes i que condueixen a un cul-de-sac, etc.), llicències (per conduir un taxi, per obrir una farmàcia, per ser notari, per construir la teva pròpia casa...) lleis anti-venda ambulant (aquesta llei és justa quan als empresaris corrents els obliguen a pagar Impostos però és que cobrar Impostos és injust si no és deixen triar opcions de formar part del sistema o no). La creació dels diners per part de l'Estat, que crea molta inflació al ser un augment de la massa monetària sense valor real. El BCE imprimeix bitllets per contrarestar la inflació i la "inestabilitat de preus" agreujant més la situació. Com podem veure, no hi ha falta de legislació i regulació, tot el contrari, un excés de regulació.
Ni amb un creixement del 2% (que queda molt lluny perquè totes les mesures dels lliberals i social-lliberals aprofunditzen la crisi) s'aconseguirà generar allò que és més necessari avui: tenir feina estable. Posem l'accent en les necessitats i no en els mercats. És necessària una reducció dràstica de la setmana laboral i optar pel repartiment del treball sense perdre poder adquisitiu.