L'economia va decréixer un 1,79% a les Balears el 2010

El Producte Interior Brut (PIB) a preus de mercat, va créixer el passat any en nou comunitats autònomes, especialment a Navarra un 1,76%, i va decréixer en la resta, sobretot a les Balears, un -1,79%, encara que totes van millorar respecte a 2009. L'informe "2010: Un procés dispar de recuperació autonòmica", de la Fundació de les Caixes d'Estalvi, Funcas, fixa en un 1,76 per cent l'increment del PIB a Navarra durant el passat any, molt per davant del 0,78 per cent de les Canàries i del 0,72 de la ciutat autònoma de Ceuta. Per darrere d'aquestes, i amb creixement positiu, es van situar Madrid (0,46 per cent), Castella i Lleó (0,35), Astúries (0,32), País Basc (0,30), Cantàbria (0,18) i La Rioja (0,13).
La resta de les autonomies va registrar una evolució negativa, especialment les Balears (-1,79 per cent) seguida de Múrcia (-1,27), de Castella-la Manxa (-1,04) i d'Andalusia, Extremadura, Aragó, el País Valencià, Melilla, Catalunya i Galícia, amb índexs negatius que van oscil·lar entre el 0,87 i el 0,25 per cent. Per sectors, el comportament de l'agricultura va variar entre el notable creixement del 4,5 per cent de Castella i Lleó i la taxa negativa del 3,08 per cent de Cantàbria.
Navarra, Andalusia, Galícia, Catalunya i La Rioja també van experimentar un creixement agrari positiu, mentre que en la resta es va produir un decreixement. Respecte al sector energètic, l'informe de Funcas fa ressaltar el bon comportament d'Extremadura (una alça del 6,1 per cent), davant el descens del 5,9 d'Astúries. La indústria manufacturera va reprendre la senda de creixement registrada en els anys anteriors a 2009 i en aquest aspecte una altra vegada sobresurt Navarra, amb una taxa positiva propera al 4 per cent.
Per la seva part, la construcció va continuar l'any passat el deteriorament de 2009, amb taxes de descens que van variar entre el 3,8 per cent d'Extremadura i La Rioja i el 7,3 de les Balears. De tota manera, en els últims mesos de l'any van començar a aparèixer "símptomes d'estabilització" del sector immobiliari residencial en gairebé totes les comunitats, "que fa pensar que el deteriorament es paralitzarà fins i tot malgrat el descens de l'activitat de l'obra civil, conseqüència del retall de la inversió pública," diu Funcas. També ha reprès la senda de creixement el sector de serveis privats, però "no ha estat suficient per a anular" el descens de l'activitat registrat al sector de la construcció.
El 2010 les taxes de creixement en aquests serveis van variar des del 0 per cent de Catalunya a l'1,33 de Cantàbria. Sobre l'evolució dels serveis públics, l'informe assegura que ha resultat positiva en totes les comunitats, llevat d'en Astúries (-0,5 per cent).