Europa aprova el rescat d'Irlanda

Pla d'austeritat

L'acord s'assolí després que l'Executiu irlandès decidís presentar la sol·licitud formal per rebre l'ajuda. El Consell de Ministres es reuní a Dublín per enllestir el projecte d'austeritat quadriennal, un text clau per fixar l'import final del rescat econòmic. Respecte de la quantitat que necessita el país per sanejar el seu sistema bancari i els comptes públics, el titular de Finances es va limitar a fixar-la en "desenes de milers de milions d'euros", però va rebutjar que la xifra arribi als "70.000 o 80.000" milions. Lenihan explicà que la majoria dels doblers s'usarà per reduir el dèficit públic "durant els pròxims anys", mentre que per a la banca nacional es podria crear un "fons en espera" o de "contingència" per demostrar als mercats exteriors l'existència de liquiditat.

El mandatari recordà, a més, que el sistema bancari irlandès -que es veurà reduït significativament, segons el primer ministre, Brian Cowen- té el suport del BCE, però advertí que les entitats de crèdit han de trencar progressivament aquesta dependència. Tampoc no avançà el tipus d'interès que pagarà l'Estat per tornar el préstec de la UE i de l'FMI, si bé declarà que serà "molt menor" a l'exigit pels mercats internacionals. El que sí que anticipà fou la introducció d'un nou règim fiscal en els pròxims pressupostos generals del país per a 2011 -que es presentaran el 7 de desembre-, cosa que es podria traduir en impostos addicionals sobre les propietats i sobre aquesta classe social que aquí anomenen "ultrarics".

Amb aquestes i altres mesures, el Govern confia d'estalviar l'any 2011 uns 6.000 milions d'euros, tot i que és només la primera fase d'un full de ruta més ampli dissenyat per guiar l'economia nacional en els pròxims quatre anys. Segons declarà Lenihan, el pla d'austeritat quadriennal, que es donarà a conèixer demà i l'objectiu del qual és reduir el dèficit fins al 3% del PIB el 2014 per mitjà de retallades valorades en 15.000 milions d'euros, ha rebut ja l'aprovació tant de la UE com de l'FMI. En els nous comptes de l'Executiu també s'inclouen dràstiques reduccions de les prestacions socials i, potser, del Salari Mínim Interprofessional, que amb gairebé 10 euros a l'hora, és el segon més alt de la Unió.

El segon rescat

Irlanda és el segon Estat de la zona euro que necessita l'ajuda de la resta dels socis per evitar la suspensió de pagaments. El maig passat, per primer cop en la història de la unió monetària europea, els socis hagueren d'improvisar un paquet financer per a Grècia per valor 110.000 milions. A l'Estat espanyol, són moltes les veus que es demanen si el país seguirà les passes de Grècia i d'Irlanda.