TW
0

Les Balears varen guanyar el 2009 un 4,8 per cent de productivitat i va diversificar la seva economia a costa d'un descens de l'ocupació del 6,5 per cent i d'una pèrdua de PIB per càpita del 3,8 per cent, la qual cosa revela una transformació de l'economia forçada per la crisi i per les mancances estructurals de l'arxipèlag.

Així ho ha posat avui de manifest el director del Centre de Recerca Económica (CRE) de "Sa Nostra" i la UIB, Antoni Riera, en la presentació de l'"Informe Econòmic i Social de les Illes Balears" de l'any passat, i on ha subratllat que a les illes "les coses no tornaran a ser mai com eren abans".

Riera ha incidit que l'economia balear va iniciar el 2009 un "procés de correcció" amb repercussions a totes les illes, a tots els sectors d'activitat i a tots els nivells socials, des de les institucions fins les famílies.

L'economista ha posat de manifest que, malgrat la intensitat d'un ajustament que ha generat xifres d'atur històriques i ha empobrit notablement les Balears com a regió, "el positiu" de la crisi "és que els agents econòmics i socials han pres consciència de la necessitat d'escometre reformes estructurals per mantenir els nivells de renda i de benestar".

Riera ha incidit que l'equilibri entre productivitat i ocupació és clau per incrementar el Producte Interior Brut (PIB) per càpita, que ha caigut els sis dels últims vuit anys.

En aquest sentit, ha ressaltat que aquest descens es va produir primer (2002-2007) en un context expansiu en el qual es perdia competitivitat però es mantenia un alt nivell de població ocupada i en els dos últims anys la situació s'ha invertit, amb una alça de la productivitat lligada a un elevat increment de la desocupació.

Un altre efecte favorable de la crisi el 2009, ha indicat, ha estat la diversificació de l'economia, connectada principalment amb el descens de l'activitat en la construcció, sector en el qual la productivitat s'ha incrementat molt més que en el conjunt fins a assolir el 17,3 per cent.

Gairebé en la mateixa proporció (17,1 per cent) ha caigut el volum d'ocupació en la construcció, molt per sobre dels serveis (-4,8 per cent) i la indústria (-2,5 per cent).

De fet, malgrat produir una desena part del PIB per càpita, el sector immobiliari va generar el 30 per cent de l'atur i gairebé el 40 per cent de la pèrdua d'afiliacions a la Seguretat Social l'any passat.

Les tensions provocades per la crisi al mercat laboral balear s'han traduït en un increment de l'especialització dels treballadors, que, segons ha explicat Riera, es posa de manifest en dades com que la taxa d'atur hagi crescut el doble entre la població de 16 a 19 anys, menys formada, que entre els de 20 a 24 anys.

De fet, la taxa d'atur va créixer el 2009 un 40,4 per cent entre els treballadors sense estudis, mentre que entre els diplomats i llicenciats universitaris la desocupació va augmentar un 9 per cent.

La quarta "lliçó" de l'any passat, ha indicat Riera, és "el reequilibri dels comptes privats", reflectit en un descens del pes del deute dels particulars sobre els dipòsits bancaris d'un 1,7 per cent i en un increment de la taxa d'estalvi familiar del 22,8 per cent i de l'empresarial d'un 9,1 per cent.

A més, el consum es va reduir l'any passat un 1,8 per cent i la inversió va baixar un 3,8 per cent.

L'informe del CRE incideix en què en l'àmbit de les administracions es percep l'"esforç ingent" que han realitzat per a "compensar la caiguda de la inversió privada", el que es va traduir en un augment del deute públic, que se situa a les Illes quatre punts per sobre de la mitjana estatal.

Riera també ha ressaltat que el sector empresarial balear està fent front als reptes de la crisi i de la competència en un mercat global mitjançant les fusions d'empreses, que van augmentar el 2009 un 105,3 per cent.

L'economista ha recordat que el teixit econòmic de l'arxipèlag està compost en un 99,9 per cent per petites i mitjanes empreses, que generen gairebé el 83 per cent de les ocupacions i produeixen el 59,6 per cent del PIB.