“La fusió no era un imperatiu, però es clau en l'estràtegia”

Antoni de Parellada alena tranquil. La fusió entre Caixa Rural i Cajamar ha estat un procés molt ràpid i avalat unànimement pels socis.

Us ha sorprès la gran participació a l'assemblea que decidia la fusió?
Tot i que pensàvem que hi vindria molta gent, encara foren més dels que pensàvem. en una assemblea normal hi participen devers 250 persones, entre assistents i vots delegats, però divendres érem més d'un miler! Això significa que, quan fas una crida a la societat civil perquè participi de les decisions, hi respon de valent.

A més, el resultat és quasi a la búlgara: un 99,37% de suport.
I amb cap vot en contra! Veritablement, aquesta decisió era un tema crític per a la caixa. Suposa integrar-se en un grup 50 pics més gran que nosaltres. significa, també, renunciar a part de la nostra identitat.

Com ara?
Com que som nosaltres els qui ens afegim a la seva entitat, perdem el nom ("de les Illes Balears") i el logotip, que ja no serà la nostra espiga, s més del color corporatiu, el verd. També desapareix el consell rector de la caixa, que ara es reunirà a Almeria [on té la seu Cajamar]. I cal dir que és digne de lloança! Cal pensar que avui dia no és fàcil trobar gent que cedeixi una quota de poder a favor de la col·lectivitat.

I aquests elements no us feien pensar que es generaria una oposició a la fusió?
No, no hem pensat mai que la gent hi estigué en contra. Realment, tothom ens diu que el procés ha estat exemplar. Per maig, férem un cafè amb diversos directius de Cajamar per iniciar les converses. El 29 de juny ens intercanviàrem, ja oficialment, papers i documents. I dia 15 de juliol, els consells d'administració respectius aprovaven la unió.

Ràpid, idò.
Sí. Hi podria haver hagut més reticències, però hem intentat donar-ne la màxima informació als socis. I crec que, a més a més, en temps de crisi la gent s'estima més viatjar en un vaixell gran.

En l'àmbit estatal, la resta de caixes rurals ha pressionat per aturar la fusió.
Jo no parlareé malament del Grup. És gent solvent, fantàstica en molts d'aspectes. Però trob que hem d'evolucionar. I aviat! Perquè el món i l'entorn varien i no en podem quedar al marge, perquè quedar enrere pot enfonsar una empresa.

S'acusa els directius estatals d'un cert intrusisme...
Puc entendre que se sentin decebuts amb nosaltres, perquè ens n'anam amb uns altres. Això és legítim. Però intentar boicotejar aquest procés, amb intoxicacions informatives... És una cosa que jo no faria mai.

Una guerra en els mitjans de comunicació?
Un poc, sí. Hi ha hagut més renou del necessari, però precisament això ha animat els nostres!
Caixa Rural no podia sobreviure sense una fusió? O ha estat, més aviat, aprofitar una bona opció?
Probablement és un poquet de les dues coses. Era imperatiu? Idò no, perquè les dues caixes estam bé de salut. Ara bé, ens paguen per fer una bona gestió. I pensam que era l'opció millor. Diria, fins i tot, que era estratègicament clau.

O sigui, que podia continuar tota sola, però en parella li va millor.
Sí, sí. La idea és: millor escollir ara amb qui ens volem fusionar i fer-ho en una posició favorable que no pas esperar que vingui el supervisor i digui amb qui has d'anar, quedar en inferioritat i haver de demanar doblers al FROB!