TW
0

Dimecres, dia 16, el Govern de Zapatero aprovarà per decret la reforma laboral. Es tracta d'un document que el Congrés debatrà dia 22 d'aquest mes i sobre el qual la patronal i els sindicats no han aconseguit assolir cap acord. Amb tot, no ha estat -ni és encara- exempt de polèmica. Abaratir o no l'acomiadament, la contractació i la negociació col·lectiva són al punt de mira.

Pels sindicats, allò primordial és "preservar el dret dels treballadors". "L'immobilisme de la patronal, que vol empleats a la carta, ha impossibilitat l'entesa", assegura el secretari d'Acció Sindical de la UGT a les Balears, Manuel Pelarda. També des de l'altra força sindical present en les negociacions, CCOO, Toni Baos, de la direcció balear de la central, critica l'actitud dels empresaris. "El seu compromís és nul: l'únic que volen és solucionar els seus problemes", sentencia Baos. Segons ell, "el que cerquen és mantenir els beneficis a costa de llevar gent". També des dels moviments socials advoquen per garantir els drets dels treballadors. Laura Camargo, de Revolta Global, sosté que la reforma laboral que planteja el Govern "no suposa la sortida de la crisi econòmica" i creu que allò que hauria de perseguir l'Executiu és "controlar el frau fiscal i posar-hi fi". En aquest sentit, Camargo recorda que l'Estat espanyol "és un paradís fiscal on circula un quart del total de bitllets de 500 euros".

Notícies relacionades

Per la seva banda, des de la patronal confien que la renovació del mercat de treball permeti "augmentar la competitivitat", segons el president de la CAEB, Josep Oliver.

Quant a l'abaratiment de l'acomiadament i els efectes sobre el foment de la contractació, el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas, sosté que "és ben segur que l'afavoriria". Amb tot, hi puntualitza que "una altra cosa és que això sigui acceptable si sobrepassa uns certs límits. Quins? Els que determini la representació democràtica i legítima del país i no els que imposin els interessos sindicals. Aquests límits s'han de moure entre el que determinin els salaris mínims i la indemnització establerta: per sota d'aquests paràmetres no hi ha d'haver cap pacte possible".

Tanmateix, i segons López Casasnovas, "per a qui no ha entrat mai al mercat de treball -un 60% dels joves menors de 19 anys-, és probable que sigui millor fer feina fora del contracte estàndard dels qui ja estan ocupats que no pas no tenir perspectiva laboral, cosa que suposa perdre l'empenta creativa de l'edat, no adquirir experiència i veure que esdevé obsolet el seu capital humà, al marge d'altres hàbits menys saludables i més probables adquirits en situació d'atur". A parer seu, "per aconseguir això, l'Estat hauria de sufragar la creació d'ocupació més que el subsidi de l'atur".