Els sindicats obren una setmana de mobilització i negociació.

Els sindicats obren una setmana de mobilització i negociació. | MONDELO - EFE - EFE

AgènciesPalma07/06/10 0:00
TW
0

Arriba l'hora de la veritat. Els agents socials comencen una setmana clau per conèixer si finalment arriben a cap acord en el marc del diàleg intersectorial o, en canvi, s'imposa el decret del Govern anunciat per al dia 16 de juny.
És el darrer intent del qual disposen tant la patronal com els sindicats per renovar el mercat laboral si no volen acceptar l'impost del president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. Amb tot, CCOO ja anuncià la setmana passada que ha començat els preparatius per convocar una vaga general en el cas que el decret esmentat "consolidi l'acomiadament lliure".

Dimecres -un dia després de l'aturada dels funcionaris-, es veuran les cares l'Executiu, els empresaris i les centrals en la que, presumiblement, podria ser l'última trobada per pactar una reforma en aquest àmbit. Aquest intent final per consensuar la transformació del mercat de treball té lloc després de constatar avanços "en algunes matèries" de negociació en la reunió a tres bandes del passat dia 2. Tanmateix, la filtració que el Govern vol introduir al text una indemnització per acomiadament de 20 dies per a les empreses amb dificultats econòmiques ha revifat la possibilitat de mobilitzacions sindicals.

A més, l'equip de Zapatero té pensat estendre la utilització del contracte de foment de l'ocupació, amb una indemnització de 33 dies, als homes d'entre 30 i 45 anys que faci més de tres mesos que estiguin a l'atur, a més d'incloure-hi la polèmica clàusula d'acomiadament procedent per mala situació financera. En relació amb això, el líder de la UGT, Cándido Méndez, manifestà que "a Espanya és fàcil, ràpid i barat engegar treballadors. Si no fos així, no tindríem 4,6 milions de desocupats". Així, rebutjà que s'alteri el contracte de foment, perquè l'exclusió de 20 dies "ja existeix". Sense anar més lluny, CCOO declarà divendres que ja ha iniciat les tasques necessàries per dur a terme una vaga en tot l'Estat, encara que sense precisar-hi cap data concreta.

Dos anys de negociació
El president del Govern anuncià dilluns passat, després de dos anys de negociacions, la intenció del Consell de Ministres d'aprovar la sisena reforma laboral de la democràcia "amb o sense acord" dels agents socials. Les diferències no s'han ocultat des de cap de les parts: "L'entesa és molt difícil per la persistència de moltes diferències", sentencià el líder dels empresaris, Gerardo Díaz Ferrán. Zapatero també admeté que la situació "és d'allò més complicada", per la qual cosa avançà que l'Executiu "ja té perfilat" el contingut del decret llei si les converses tornen a fracassar o no arriben enlloc.

Malgrat tot, els diferents bàndols insisteixen a exhaurir les negociacions i evitar així que sigui el Govern qui acabi imposant el seu criteri. La patronal s'ha mostrat més complaent amb la possibilitat d'una reforma unilateral, perquè les seves tesis s'aproximen més al que demanen des de Brussel·les, l'OCDE i l'FMI: rebaixar el cost de l'acomiadament i acostar-lo més a la mitjana de la UE. "No podem demorar més les mesures de renovació", advertí Díaz Ferrán.

La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, insistí que "ens preocuparem de cercar un acord fins al darrer instant" i negà que l'Executiu manegi cap document definitiu sobre la qüestió. "És possible que n'hi hagi esborranys i textos parcials, però no cap proposta oficial", conclogué.

Primera vaga general de ZP?
Tant en el cas que arribin a una entesa com si en són incapaços, sembla clar que la renovació en matèria de feina que fa tant de temps que demanen els organismes internacionals es concretarà aquest mes. En tot cas, falta saber si els sindicats duen a terme cap vaga general, que seria la primera en la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero.

Des de CCOO i la UGT, recorden que "només" la convocaran si el Govern "la provoca", en al·lusió a un decret que "lesioni i soscavi" els drets dels treballadors amb un acomiadament més barat. Les centrals acordaren la darrera gran aturada el 2002 per la reforma laboral decidida pel gabinet de José María Aznar -que incloïa una mesura que permet, sense preavís i sense tutela judicial, deixar al carrer un empleat en 48 hores pagant-li una indemnització per acomiadament de 45 dies-, que consideraren un "atemptat" contra les disposicions de protecció més elementals.