El cap del Govern balear també es reuní ahir dematí amb els principals agents socials i econòmics i els confirmà que, a més de les mesures d'estalvi, té intenció d'incrementar imposts i de crear-ne un de nou, tot i que s'han introduït modificacions en la proposta inicial. Si en principi pretenia augmentar un punt (del 33 al 34%) el tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes superiors als 53.400 euros, ara es planteja apujar-lo un punt i mig però sobre les rendes superiors als 100.000 euros. La mesura, que fins ara afectava uns 19.000 contribuents, arribaria ara a uns 4.000 però de major manera. En qualsevol cas, no s'aplicaria fins a l'any que ve.
En canvi, l'increment de l'impost que grava les herències de pares a fills i entre cònjuges ampliaria l'abast. En l'actualitat, totes estan gravades amb un 1% i el Govern pretén fer una pujada gradual en funció del valor de l'herència. En un primer moment, es valorà un ascens de l'1% al 4% a partir de les herències superiors al mig milió d'euros, però ara l'increment s'estaria plantejant en les majors de 400.000 euros. Com en la primera proposta, l'impost augmentaria fins arribar al 20% en les herències superiors als tres milions d'euros.
La intenció d'incrementar l'impost de transmissions patrimonials (del 7 al 8%) i de crear un nou tribut que gravi les empreses contaminants es manté, tot i que aquest darrer no s'aplicaria enguany. En tot cas, per aprovar aquestes mesures fiscals, caldria que el PP o UM ho permetessin. Antich es reunirà amb els respectius presidents, José Ramón Bauzá i Pep Melià, demà. Els plantejarà les mesures de contenció i els demanarà suport per augmentar els imposts. D'entrada, PP i UMno en són partidaris.
Pel que fa a la retallada de la despesa pública, 30 milions sortirien de la rebaixa de sous dels funcionaris, 30 més de la congelació de la inversió no executada, vuit de no cobrir places públiques dotades i vuit més de les restriccions en els medicaments. La resta hauria de venir de la contenció de despesa a les conselleries i, sobretot, de reduir el sector públic.
En total, uns 120 milions d'euros de retallada, la xifra que féu pública el president de la patronal CAEB, Josep Oliver, quan sortí de la reunió amb Antich. Aquesta quantitat s'ha de sumar als 220 milions de reducció que ja inclou el pressupost actual respecte del de 2009. Precisament aquest argument -que Balears ha fet un esforç més gran que la resta- serà el que intentarà fer valer el Govern davant Madrid, que plantejà una necessitat d'estalvi d'uns 170 milions per a enguany a l'Administració autonòmica. Després de la ronda d'ahir amb consellers i agents socials i econòmics, Antich es reunirà demà amb els líders de PP i UM.
Antich pretén reduir a la meitat el nombre de societats públiques
El Govern té intenció d'aprofitar el context actual per reduir gairebé a la meitat el nombre d'empreses públiques, consorcis i fundacions, que ara sumen unes 170 entitats. El procés inclouria eliminar-ne algunes i fusionar-ne d'altres. En total es pretén minvar un 5% la despesa que suposen. Tenint en compte que el seu pressupost és de 800 milions, la retallada seria d'uns 40 milions.
Això comunicaren ahir dematí als agents socials i econòmics el president del Govern, Francesc Antich, i el conseller d'Economia, Carles Manera. Abans Antich havia citat al Consolat tots els seus consellers per començar a concretar aquesta retallada en el sector públic. Tots -excepte la de Comerç i el d'Educació, que no hi eren- proposaren fusions i eliminacions d'entitats públiques dependents dels seus respectius departaments. També es plantejà la contenció de despesa a la televisió pública IB3. No es parlà de reduir conselleries, però es dóna per fet que s'eliminaran càrrecs públics.
"La situació de crisi que visualitzam s'ha de convertir en una oportunitat per fer un sector públic més eficient i més reduït", afirmà la portaveu del Govern, Joana Barceló, en acabar la reunió d'Antich amb els consellers. La consellera reconegué que totes les empreses, consorcis i fundacions públics s'havien posat sobre la taula per valorar si s'han d'eliminar, fusionar entre elles o bé transferir. Amb tot, evità concretar quines se'n veuran afectades i quin estalvi suposarà aquesta racionalització del sector públic i advertí que serà el president Antich qui anunciarà el paquet de mesures dimarts que ve al ple del Parlament.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Res de fusionar; Liquidar és la paraula, i amb aquesta crisi -que s'assembla sospitosament a la del 29- ho haureu de fer per collons, aixií que més val ara que després
Diu Francesc-Marc Àlvaro: A mi no m'interessa l'austeritat dels governants en època de vaques magres, com la d'ara. La que de debò em sembla imprescindible per a la salut democràtica és l'austeritat en època de vaques grasses i sempre. Austeritat vol dir contenció, control i racionalitat en la despesa, calcular cada cèntim com si fos el darrer. El governant i el funcionari haurien de considerar els recursos públics amb una cura tan extremada que tot allò sumptuari i accessori quedés reduït a la mínima expressió de la mínima part del mínim imaginable. Més a: http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/opinio/4923 (L'austeritat i la xocolata del lloro)
DE LES EMPRESES PÚBLIQUES EL QUE HAURÍEN DE RETALLAR SON LES PLACES OCUPADES PER ENXUFATS DE TOTS ELS PARTITS, QUE ENTRE ELLS ES RESPECTEN PERQUÈ SON FUTURS VOTS I MA D'OBRA PER ACONSSEGUIR-NE MÉS, PERÒ QUE A LA SOCIETAT NO APORTEN RES, NOMÉS LLEVEN LLOCS DE FEINA A LA GENT REALMENT PREPARADA I QUE FARIEN FUNCIONAR MILLOR L'ADMINISTRACIO.
Que retallin el número de càrrecs polítics i deixin de fer demagògia dient que retallaran empreses públiques. El que sobren són polítics a les empreses públiques, d'empreses ja se n'han fusionat algunes i d'altres ho seran properament.
Procura fer les coses amb la dreta. Tu-mateix te enganes perque ès hipòcrita.
Si es lleva aquesta quantitat d'inversió i despesa pública, vol dir que passam a generar un supeàvit escandalós a l'estat. On són els nostraos impostos? Què fa en Zapatero amb els doblers de Balears? On ha anat a parar la "millora del finançament autonòmic"? Els del PP i UM varen robar per enriquir-se. En Zapatero ens roba perquè ho ha tudat tot amb les seves astracanades. SOS!
El poble paga pels errors dels poderosos, que no patiran la crisi.
Es la quantitat aproximada dels doblers robats per l'anterior Govern del PP.
Diu Francesc-Marc Àlvaro: A mi no m'interessa l'austeritat dels governants en època de vaques magres, com la d'ara. La que de debò em sembla imprescindible per a la salut democràtica és l'austeritat en època de vaques grasses i sempre. Austeritat vol dir contenció, control i racionalitat en la despesa, calcular cada cèntim com si fos el darrer. El governant i el funcionari haurien de considerar els recursos públics amb una cura tan extremada que tot allò sumptuari i accessori quedés reduït a la mínima expressió de la mínima part del mínim imaginable. Més a: http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/opinio/4923 (L'austeritat i la xocolata del lloro)
Sempre he dit i mantenc que Espanya és un mal negoci. Quan les coses anaven bé, ens espoliaven de forma vergonyosa. Ara que van malament, ens tallen les inversions i ens fan estrènyer el cinturó. Si fóssim independents, almenys econòmicament, la situació a les Illes Balears seria molt diferent. INDEPENDÈNCIA JA!