Reflexions en temps de crisi

L'emperador romà i gran filòsof Marc Aureli ha inspirat el títol de les dues darreres publicacions del conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear i catedràtic d'Història Econòmica, Carles Manera. L'eixam i les abelles. Per un nou model de creixement a les Illes Balears, publicat l'octubre de 2009, i La recta raó. Economia, història econòmica i sostenibilitat a les Illes Balears, publicat el maig de 2010, són les obres en què Manera reflexiona sobre l'actual situació de crisi global des d'un punt de vista local. Lligats entre si, ambdós llibres aporten la visió de l'economista, tot i que en el darrer ho fa des d'un vessant més teòric.

En qualsevol cas, el conseller es refereix a les mancances de les Illes i és contundent quan afirma que "les Balears necessiten més compromisos inversors des de l'Estat". És evident que Carles Manera va escriure aquestes línies fa més de mig any, quan encara no se sabia res de l'actual pla d'ajust. Això no obstant, el titular d'Economia ens remet a temps passats i assegura que la inversió de l'Administració Central per persona s'ha situat per davall de la mitjana espanyola des de 1969. Sens dubte, aleshores, no n'hi havia, de crisi. Amb tot, el professor sintetitza l'economia de l'Arxipèlag entre 1975 i 2007 de la següent manera: un creixement de la població per sobre de la mitjana estatal, una potent pujada econòmica, una elevada especialització en el sector serveis i un estoc de capital privat per damunt de la mitjana estatal.

Enmig de l'anàlisi de l'economia balear actual, Manera deixa clar que "les activitats turístiques són peces essencials en el creixement de l'economia insular". Tanmateix, la situació actual del sector que s'enfronta amb una gran competència de destinacions du el conseller a indicar que el debat de l'economia balear "s'hauria de centrar sobre una concepció més àmplia que ultrapassa la discussió sobre si vénen més o menys turistes".

Així, segons Manera, "cal considerar el desenvolupament com un procés territorial, en el qual una economia de xarxes promou un canvi estructural". Per aquest canvi, el catedràtdic defensa les sinergies entre administracions locals, empresaris, sindicats i institucions d'ensenyament superior i de formació professional com un dels grans desafiaments "que tenim davant per poder competir de manera plausible, en un marc geogràfic cada cop més orientat a una economia de serveis i on el turisme de masses esdevé un component substancial".