El director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i de la UIB, Antoni Riera, considera que les mesures anunciades pel president Zapatero per reduir el dèficit públic "en cap cas no són solidàries", sinó que defensa que són "una qüestió de futur". Això no obstant, lamenta que el missatge que més s'ha sentit des que el cap de l'Executiu central anuncià el pla d'ajust, dimecres, "és solidaritat".
Per què no és una qüestió de solidaritat?
Perquè la ciutadania en demana alguna cosa a canvi. Sona molt contundent, però dir que és qüestió de solidaritat és una mentida. Es tracta d'unes mesures necessàries i en manquen moltes més que encara no s'han posat en marxa. Si tot això passa, tindrem futur, nosaltres i els nostres fills. Per això, la pregunta que ha de fer el Govern a la societat és quin preu estam disposats a pagar per tenir una economia de futur. I això vol dir uns nivells de benestar d'acord amb Europa i garantir un futur per als nostres fills. I jo crec que la societat està disposada a pagar-ne aquest preu.
Per quin motiu?
Perquè la societat és conscient que l'economia té molts de problemes i desequilibris. De fet, l'economia espanyola té un doble desequilibri. Un és l'elevat dèficit (11,2%) i l'elevat deute públic (53,2%) sobre el PIB i l'altre, l'elevada taxa d'atur. Ambdós sorgeixen arran de la crisi econòmica i no hi eren el 2007. Però l'Estat en tenia d'altres, que ja venien d'enrere i que són de caràcter estructural. Es tracta de pèrdua de productivitat i d'un baix valor afegit en moltes activitats productives. Aquests tres desequilibris són els millors aliats per jugar una partida de cartes i guanyar-la. I això és el que l'especulador ha utilitzat. Per tant, la manera millor de frenar l'atac especulador era enviar un senyal al mercat, el qual tenia dubtes sobre el creixement de l'economia espanyola a mitjà termini. El senyal que s'ha enviat ha estat controlar el dèficit públic.
I és bo, aquest senyal?
És una mesura encertada i que era necessària. Vull insistir, però, que els seus efectes positius depenen de la capacitat que tindrem per posar en marxa altres mesures que ataquin els altres desequilibris. Caldrà activar mesures que ataquin l'atur i la pèrdua de productivitat de l'economia espanyola dels darrers anys.
Així, les mesures anunciades no basten per frenar el desequilibri estructural?
No. Avui, per tant, si Espanya vol tenir futur, si vol jugar la partida de cartes en l'àmbit europeu i vol ser un dels forts, no li queda més remei que ser conscient que avui la realitat és així de caparruda i que ha arribat el moment d'enfilar el futur. I per això el ciutadà pot sortir fins i tot al carrer i protestar, però no perquè li hagin abaixat el sou un 5%, sinó perquè té la capacitat d'exigir als seus governants que vol un futur.
Per què, idò, s'apel·la a la solidaritat?
Potser perquè no es té clar el futur que cercam. Per tant, jo crec que el ciutadà, allò que ha de demanar en aquests moments és: "Dibuixau-nos el futur, digau-nos cap on anam i per què estaré més bé d'aquí a uns anys?". No podem demanar a la gent que sigui solidària, sinó que pagui un preu pel fet de tenir un futur millor, perquè el present no ens agrada.
Aquestes mesures són la solució per als més de 4 milions de desocupats que hi ha a l'Estat?
No, ni per a aquests desocupats ni per a la descomposició entre ingressos i despesa pública, com tampoc per al poc valor afegit que generen les nostres activitats econòmiques. Són, senzillament, un senyal positiu al mercat.
Quines mesures manquen?
A més de les ja preses, és necessària una reforma laboral, de les pensions i fiscal i també una reestructuració financera, fonamentalment de les caixes, com també la liberalització d'alguns mercats de béns i serveis. Tot això ha de passar al mateix temps perquè, si no, no tindran efecte. I avui el risc que tenim és que les Balears i Espanya entrin dins una etapa d'uns creixements del PIB molt petits durant molt de temps, cosa que erosionaria els nivells de benestar de la ciutadania. Aquest escenari és el que hem d'evitar i tots hem d'estar disposats a pagar-ne un preu. Per això ens hem de coordinar i donar la mà. En aquests moments, el renou polític i la descoordinació política poden ser molt perillosos.
Anam pel bon camí, tal com afirmen els experts de l'FMI, el BCE i BM?
Sí, sempre que aquestes mesures no tinguin únicament la finalitat de satisfer els desitjos del mercat a curt termini.
Hi havia cap altra manera d'anar pel mateix camí sense haver de tocar les polítiques socials?
No. Aquest és el paper més trist que li toca fer a un economista perquè, de vegades, hem de dir a la societat que no pot tenir tot el que vol. I avui el missatge que cal enviar a la societat és que, atesa la situació econòmica, no podem tenir el mateix que teníem fa quatre anys: primer, perquè no era real i, en segon lloc, perquè la crisi ha tocat molt els fonaments de l'economia. Ara bé, una altra cosa és que avui no puguem començar a fer feina de manera coordinada i cohesionada per garantir que d'aquí a 3 o 5 anys tornarem a tenir, no ja els mateixos drets que teníem abans de la crisi, sinó fins i tot millors.
En sortirem reforçats, doncs, d'aquesta crisi?
Sí, però n'hem de ser conscients. No podem sentir nostàlgia del passat. Avui calen aquestes ganes d'encetar el futur. Tanmateix, el que més em preocupa és que no veig aquest pla de futur. El Govern ha de demanar un esforç per un futur millor. I estic segur que es voldrà fer. Però el Govern no pot demanar només solidaritat: ha de mostrar la meta d'on vol arribar i demanar a la societat que l'acompanyi. Ha de cercar la complicitat de la ciutadania.
Han arribat tard, les mesures?
Sí, i avui hem de fer el que no vàrem fer ahir. I ho hem de fer en condicions pitjors, perquè la crisi ens ha erosionat capital, mercat laboral i productivitat.
Afectarà el consum, aquest pla d'ajust?
Moltíssim. Aquesta n'és la part negativa, mentre que la part positiva és el retorn de la confiança als mercats. Les mesures són negatives des d'un punt de vista del creixement econòmic, perquè afecten el consum i la inversió. Això vol dir que jo hauria de retallar a la baixa les previsions de creixement de l'economia balear. Però no ho faig, perquè tinc una esperança, i és que es posi en marxa tot un conjunt de mesures que tinguin un efecte positiu sobre el creixement i que aquest sigui molt més gran que tot allò negatiu de les mesures ja aprovades. Tenim un repte importantíssim i crec que estam preparats per afrontar-lo, però m'agradaria veure aquesta capacitat de lideratge. Manca lideratge i dibuixar aquest escenari de futur perquè la ciutadania se senti motivada i il·lusionada per continuar endavant.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo crec que ja està bé d'aquests economistes i els seus sermons perquè ells són part important i activa de la crisi que tots patim, mentre que abans de l'ensorrament de les sub prime es limitaven a certificar els bons resultats del turbocapitalisme i assessorar als seus clients sobre com sucar encara millor la llimona. Una mica més d'humiliat i d'autocrítica, Riera i cia.
Les declaracions del professor Riera són "ortodoxes" i lògiques en un professional vinculat al sector financer. D'altra banda són també estèrils: no serveixen per res més que per justificar l'estat de coses actual. La desitjada competitivitat que ens ha de permetre sortir del furgó de coa del tren europeu ja la reclamaven els regeneracionistes de 1898. Qualcú amb els seus cabals íntegres pot pensar que Espanya, Grècia, Portugal o Irlanda -no parlem ja dels països de l'est europeu o dels altres continents- competiran amb la tecnologia alemanya, japonesa o nordamericana? O que rebaixarem els costos de producció fins el nivell dels països asiàtics?
De veritat creu, senyor Riera, que l'única sortida és seguir liberalitzant mercats? No suposaria això seguir deixant-ho tot en mans dels especuladors? Sempre ens han dit que els mercats es regulen sols, però fins ara només hem vist com regulen els seus propis beneficis, i gairebé en cap cas l'interès general...