Manifestants concentrats a les portes de la Delegació del Govern. | Ferran Aguiló - T.A.

TW
0

Més de 200 persones es varen concentrar ahir migdia davant la Delegació de Govern de Balears per protestar contra el pla d'ajust de Zapatero per reduir el dèficit de l'Estat. Es tracta de la primera jornada de mobilitzacions a l'Illa després que el cap de l'Executiu central anunciàs les mesures dimecres. Ara bé, a les 10.30 del matí una cinquantena de persones ja s'havien concentrat davant el Consolat de Mar pel mateix motiu.

Totes les branques del sector públic dels sindicats CCOO, UGT, USO, STEI-i, CSI-CSIF i UFP (Unió federal de Policia) van unir esforços ahir per denunciar les retallades comunicades per Zapatero i només van ser l'inici d'unes protestes que culminaran dia 2 de juny amb una vaga del sector públic, a la qual s'han sumat totes les forces sindicals ahir presents.

Els manifestants mostraren pancartes, xiulets i força indignació i cridaren "fora!" i "dimissió!" en veure el delegat del Govern, Ramon Socias, qui rebé els representants dels treballadors. Socias instà els càrrecs públics a rebaixar-se el sou un 15% "per anar tots cap allà mateix", però no pogué donar als sindicats més detalls de les mesures de Zapatero, segons va assegurar, "perquè nosaltres encara no els coneixem". D'aquesta manera no contentà els sindicats, encara que es comprometé a "traslladar a Madrid" les seves peticions.

Així, des de CCOO i UGT, Toni Baos i Manuel Pelarda, respectivament, van coincidir en la "conveniència" d'ampliar la vaga general del pròxim 2 de juny a la resta de sectors productius, tenint en compte que les retallades anunciades per Zapatero "tindran influència en tota l'economia de l'Estat". De fet, Pelarda es mostrà "disposat a fer qualsevol sacrifici", però "no en detriment de les prestacions socials, que és el que han fet". També el secretari general del STEI-i a Balears, Biel Caldentey, estimà que, a més de la vaga general del 2 de juny, s'haurien de convocar manifestacions i concentracions de tota la classe treballadora, ja que les mesures del president suposen una "brutal agressió que és dictada pel capital financer, que defensa que la crisi econòmica s'ha de resoldre a través d'una baixada salarial".

Per la seva part, el president del CSI-F a l'Arxipèlag, Andrés Bou, no descartà la convocatòria d'una vaga general indefinida. Així mateix, va dir que el seu sindicat "no pensa parar", sinó que les mobilitzacions "aniran a més", per obligar Zapatero a rectificar.

Sanitat

D'altra banda, El Sindicat d'Infermeria SATSE i el Sindicat de Metges de Balears es manifestaran dia 25 de maig a Palma, sota el lema "El problema és Zapatero, no els funcionaris", per mostrar el seu rebuig a la retallada salarial.

El Govern eliminarà les places de funcionari no cobertes

Notícies relacionades

"Volem fer polítiques de màxima austeritat, però mai reduint en salut, educació i assistència social". Això explicà ahir la portaveu del Govern, Joana Barceló, que concretà les mesures que s'aplicaran per afrontar la reducció del dèficit. A Balears aquest pla d'ajust es concretarà en uns eixos bàsics i, per començar, el Govern eliminarà les places de funcionari que tenen una dotació econòmica en els pressuposts de la Comunitat però no estan cobertes. La iniciativa afectarà tots els departaments de l'Administració autonòmica i també les empreses públiques.

Barceló remarcà que s'estudiaran un per un els casos d'aquestes places no cobertes perquè moltes són ocupades per personal interí i per això no volgué concretar xifres. Això sí, negà que es posin en marxa Expedients de Regulació de l'Ocupació al sector públic i obrí la possibilitat que es pugui retardar la convocatòria d'ofertes públiques de treball a l'Administració previstes anteriorment. La portaveu també incidí en altres mesures, com la paralització d'inversions que encara no estiguin compromeses ni afectin serveis socials bàsics, i en la "racionalització" del sector públic amb la fusió d'empreses per tal de reduir la despesa.

Compareixença d'Antich

El president, Francesc Antich, compareixerà de manera voluntària al Parlament per explicar als diputats l'abast real a les Balears del pla d'austeritat anunciat pel Govern, que inclou la retallada d'inversions previstes a la Comunitat.
En l'actualitat a les Illes Balears es tiren endavant projectes per valor de 500 milions d'euros i, com va confirmar Barceló després de les paraules d'Antich, "d'aquestes inversions compromeses no se'n paralitzarà cap, si bé caldrà analitzar-les i en tot cas alentir-ne l'execució". Així mateix, aturar temporalment les inversions que encara no estan licitades és un altre dels eixos d'aquest pla balear d'austeritat.