TW
0

Espanya va sortir de la recessió el primer trimestre de l'any. L'economia va créixer un 0,1 per cent entre el gener i el març respecte del període anterior, amb la qual cosa tècnicament acaba una contracció que va començar fa sis trimestres. Aquesta és una de les conclusions que va fer públiques ahir el Banc d'Espanya en el seu butlletí econòmic. L'Estat entrà oficialment en recessió el quart trimestre del 2008.

En tot cas, l'entitat no descarta, tal com preveu Brussel·les, que en el tercer trimestre d'aquest 2010 torni a registrar-se un creixement negatiu del PIB per la pujada de l'IVA, que començarà a aplicar-se a partir de l'1 de juliol. L'entitat emissora va assenyalar que el PIB de gener a març podria reflectir el to "progressivament menys desfavorable" de la demanda del consum privat i l'augment de la confiança dels agents econòmics. Ara bé, també apunta que la despesa de les famílies continua afectada pel deteriorament del mercat laboral, per la incertesa futura i per les restriccions creditícies.

En el període analitzat, els plans d'inversió de les empreses, en canvi, no van mostrar senyals de recuperació i la inversió en construcció va registrar un retrocés. Mentrestant, en el panorama laboral el Banc d'Espanya constata que els indicadors apunten un "menor ritme de deteriorament" de l'ocupació en el primer trimestre de l'any, tal com reflecteixen les darreres dades publicades pel Ministeri d'Economia i l'última Enquesta de Població Activa (EPA).

Les dades del banc no donaren tranquil·litat als parquets en una setmana molt convulsa. La borsa espanyola va caure un 3,28 per cent, la quarta major caiguda anual, i registrà un nou mínim anual a prop dels 9.000 punts, afectada pel retrocés de les places internacionals i per la por que s'estengui la crisi del deute grec a altres països.

L'índex de referència del mercat estatal, l'Íbex-35, va perdre 306,50 punts, fins als 9.046,10, un nivell similar al registrat el juliol passat. En la segona pitjor setmana des d'octubre del 2008 la borsa ha baixat un 13,78 per cent. Les pèrdues anuals augmenten al 24,24 per cent.

Entre les principals places europees i mentre l'euro es negociava a 1,269 dòlars una mica abans del tancament borsari espanyol, París va caure prop d'un 5 per cent; Frankfurt, un 2,7 per cent; Milà, un 2,6 per cent i Londres, un 1,9 per cent.

Un error humà du el pànic a Wall Street

La borsa de Nova York va viure ahir una de les sessions més dramàtiques de la seva història, a causa dels nervis sobre la situació de Grècia i potser per una equivocació humana, que després va obligar el mercat Nasdaq a cancel·lar les contractacions dels seus 20 minuts més frenètics i a obrir una investigació oficial del succés.

Són tants els interrogants que han sorgit sobre aquells minuts que la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units (SEC) i la Comissió de Comerç de Futurs de Matèries Primeres (CFTC) s'han posat a fer feina per esbrinar què va passar.

Wall Street va registrar autèntics minuts trepidants en què es va témer una caiguda, després que el seu principal índex, el Dow Jones Industrial, el S&P i el mercat Nasdaq baixassin al voltant d'un 9 per cent, encara que varen atenuar el descens abans del tancament.

El Dow Jones va arribar a baixar el 9,17% (-997,21 punts) i a situar-se en 9.869,62 punts. Finalment va tancar amb una pèrdua del 3,2% (-347,80 punts) i es va ubicar en 10.520,32 punts. El S&P es va deixar el 3,24% (-37,72 punts) fins a 1.128,15 punts i el mercat Nasdaq, el 3,44% (-82,65 punts) per acabar en 2.319,64 punts.

Analistes i inversors culpen de l'atac de pànic les inquietuds sobre els problemes financers de Grècia i la capacitat d'altres països europeus per afrontar el seu deute, però després de la recuperació van sorgir diverses conjectures sobre la causa exacta del desastre i se'n varen cercar culpables.

Allò cert és que ara s'investiga si la caiguda va començar per l'error d'un agent comercial, pel que sembla de Citigroup, que en lloc de teclejar la lletra "m" de la paraula milió va pitjar la "b" de bilió (mil milions), quan oferia una venda de 16 milions i no de 16.000 milions.

Tot d'una, Citigroup va dir que "no hi havia evidències" que provassin la seva participació "en cap transacció errònia". Només la investigació aclarirà els fets.