L'Íbex 35 remunta

Pel que sembla, el pla de rescat a Grècia, amb els resultats empresarials, va fer remuntar ahir les fortes caigudes del parquet madrileny dels darrers dos dies i l'Íbex va pujar un 2,69%, situant-se en la cota dels 10.441 punts i registrant la segona major pujada de l'any. Tan sols cinc valors van acabar la sessió en negatiu, el que més va caure va ser Grifols amb un 3,04%. La borsa de Madrid va començar la jornada amb tímids guanys i Standard & Poor's assegurà, després de rebaixar la qualificació espanyola, que el deute té bona qualitat. Al cap de pocs minuts d'iniciar la sessió, el mercat va començar a celebrar els resultats positius presentats per bona part de les companyies que cotitzen en l'Íbex i aquest va arribar a superar en alguns moments els 10.500 punts. D'aquesta manera, el selectiu va posar fi a la sagnia dels dos darrers dies, en els quals es va baixar un set per cent i els inversors van començar a recuperar la calma, malgrat que en alguns moments l'ànim va flaquejar.

Tanmateix, l'acord que estan a punt de tancar la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu per ajudar Grècia va poder evitar el desastre de jornades anteriors. No obstant això, cinc valors van tancar en negatiu: Grifols (-3,04%), ArcelorMittal (-0,87%), BME (-0,54%), Indra (-0,17%) i Iberdrola Renovables (-0,14%). Entre els majors augments del dia es van situar Gamesa (+4,73%), Banc Popular (+4,32%), Telecinco (+4,23%), Repsol YPF (+4,12%), Sacyr Vallehermoso (+4,11%), Enagás (+4,07%) i Banco Santander (+3,97%). BBVA, per part seva, va avançar un 3,22%, per davant de Telefónica (+1,76%), Banc Sabadell (+0,92%), Bankinter i Banesto (+0,75%).

En general, la senda espanyola es va estendre a la resta de places europees, encara que amb revingudes menors a la de Madrid. Així, París pujà un 1,42%, seguit de Francfort (+1%) i Londres (+0,56%), tots influïts per Wall Street. Mentrestant, al mercat de divises, l'euro manté les posicions davant el dòlar i en el tancament de la sessió borsària el canvi entre les dues monedes va quedar fixat en 1,3240 unitats.

Reformes estructurals

El director general d'estudis econòmics del Banc d'Espanya, José Luis Malo de Molina, assenyalà ahir que la crisi de l'economia grega fa més urgent si és possible l'adopció de reformes estructurals per part del Govern per evitar l'efecte contagi i el càstig per part dels mercats financers. "Els mercats mostren amb la seva tendència a la sobrereacció una crida a la necessitat que s'adoptin les mesures de política econòmiques necessàries per abordar les reformes estructurals", afirmà Malo de Molina durant una intervenció a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense. Afegí que "els requeriments de resposta" per part del Govern per dur a terme el seu programa d'estabilitat tenen "molta més vigència com a conseqüència de la crisi financera grega".