TW
0

La capacitat dels mitjans de comunicació d'encunyar nous termes és proverbial. Botellada, mileurisme... i ara toca la generació ni-ni: ni estudien ni treballen.

Aquesta expressió ha estat popularitzada els darrers mesos, però rebutjada per la majoria de joves. Per què? Idò perquè al·leguen que no existeix, que no és real i, encara més, carreguen contra els adults.

Tres joves de CCOO volen rebatre els "falsos arguments" que els adults utilitzen per criticar el jovent. Són Sílvia Montejano (30 anys), Eva Marín (31) i Lluís Caldés (27). Comença Sílvia: "Això de la generació ni-ni no és ni tan sols una etiqueta per criminalitzar el jovent". La molesta, per tant, el fet que s'utilitzi una escassa mostra com la representació de tot el jovent.

La federació de joves de CCOO, de fet, ha comprovat les dades sobre de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del darrer trimestre de 2009. El resultat és el següent: segons l'INE, hi ha 7.831.000 joves d'entre 16 i 29 anys, dels quals només 2.795.000 ni estudien ni treballen. "Ara bé", alerta Sílvia, "entre ells es troben els joves que pateixen una malaltia o incapacitat, a més dels que guarden familiars dependents". La xifra, un cop descomptats aquests, davalla als 305.000 joves, el 3,89% del total.

Es pot definir tota una generació de joves en base al 3,89% del total? "Evidentment, no". Fa cinc anys, el 2005, aquesta xifra era del 3,54%. Ara parla Lluís: "Consideram, per tant, que l'augment es tan mínim que no es pot considerar una tendència de fons entre els joves". Així mateix, afegeix que "podria estar justificat a causa de la crisi".

Això no obstant, és ara quan arriba la closcada de retorn per als adults. "Si agafam els mateixos paràmetres amb els adults d'entre 40 i 54 anys, trobam que els ni-ni són 423.100, un 4,18% del total. "Tampoc no ens dedicam a dir que els adults no fan res, tot i que les dades mostren que ells tenen una major incidència d'inactivitat total", es queixa Sílvia.

Els joves ja no amollen la presa. Eva etziba: "El sistema capitalista pretenia, amb el tema del ni-ni, indentificar els joves amb el fet de sortir de festa, beure alcohol i drogar-se". Aquesta seria una estratègia històrica, segons Lluís: "Els adults sempre han intentat desacreditar els joves. Ara utilitzen una expressió que no se sustenta més que amb les seves idees preconcebudes".

A més, amb el ni-ni s'amagaria, denuncien, les condicions reals dels joves. Sílvia diu: "Els dos problemes més greus són la incapacitat que tenim d'emancipar-nos i l'accés a un lloc de feina estable i ben remunerat".

Estudiar i treballar

Eva, en canvi, remarca les dificultats que existeixen per compaginar els estudis amb una feina. "Per això, cada vegada hi ha més matriculats a les universitats a distància", explica Eva.

Amb la implantació del procés de Bolonya, desapareixen els torns a la universitat (matí i horabaixa). Tan sols quedarà un únic horari, de dia complet, amb la qual cosa s'exclouen els joves que vulguin estudiar i treballar alhora per finançar-se la carrera. Lluís conclou: "Els adults ens han ficat dins el marro i els joves haurem de resoldre'l com puguem".