La reunió de l'Ecofin, el Consell d'Economia i Finances de la UE, conclogué ahir a Madrid després de dues intenses jornades en què la supervisió financera i el reforç del control pressupostari centraren les discussions entre ministres i governadors de bancs centrals.
La vigilància fiscal es podria reforçar amb la revisió dels comptes de cada Estat per part de Brussel·les, tot i que la presidenta de torn de l'Ecofin, Elena Salgado, aclarí que la proposta que divendres presentà la Comissió Europea no suposarà que les autoritats comunitàries puguin votar ni vetar els pressuposts estatals.
Segons el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, el dipòsit comú que projecten podria estar integrat per "fons de resolució" de cada país nodrits amb les aportacions de la banca.
En aquest sentit, Salgado advertí que aquestes aportacions no han de fer pensar a les entitats que disposen d'una assegurança per tenir, en cas de perill, la convicció que l'Estat les reflotarà.
En una intervenció al Consell, l'autor de la proposta, el comissari continental de Mercat Intern i Serveis, Michel Barnier, avisà que els contribuents no poden tornar a ser els primers pagadors dels estralls de les societats creditícies.
Tot i que queda molt de recorregut per definir com seran el dipòsit i la taxa bancaris, Barnier espera concretar abans de juny si es decanta per la creació d'un únic fons europeu amb aportacions directes de les entitats o per un que coordini els que creï cada Estat.
En aquest darrer cas, Elena Salgado va apuntar que es podrien utilitzar com a base les reserves de garantia dels dipòsits que hi ha en alguns estats com Espanya, si s'hi introduïssin elements per determinar els riscos que assumeixin les entitats a fi de gravar-los.
Segons recordà Rehn, aquests fons serien complementaris de la reforma del sistema de supervisió financera de la Unió, que a més hauria d'estar coordinat amb tercers països, tal com apuntà el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet.
Grècia, a l'expectativa
L'altre gran eix de l'Ecofin, que de moment és informal i manca d'acords finals, és el de les mesures per millorar la coordinació de les polítiques econòmiques de la UE i ajudar així la consolidació fiscal, després d'una crisi que ha deixat elevats dèficits i problemes de deute públic, amb casos extrems com el de Grècia. Yorgos Papaconstantinu, ministre de Finances -que dijous demanà a la Comissió Europea, a l'FMI i al BCE l'obertura de converses per fixar un programa plurianual que concreti els ajuts-, aclarí no obstant això que Grècia esperarà que es perfilin els detalls del pla de rescat abans de començar a demanar préstecs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aixó no s'ho creuen ni ells! Els Estats faran tol el possible per a endeutar-se fins a les ceies per tal de tenir els pobles consumint a dojo i entretinguts per a que no s'assabentin del naufragi.