L'atur baixa a les Balears per tercer mes consecutiu...i a l'Estat modera el creixement fins als 4.166.613 desocupats

Per març s'ha registrat un total de 88.125 persones desocupades a les Illes, 1.901 menys (-2,1%) que el mes anterior. És el descens més fort de tot l'Estat. Les xifres, però, superen les del mateix mes de l'any passat, amb 12.972 aturats més (+13,3%)

TW
0

Amb 1.901 desocupats menys respecte del febrer (-2,1%), les Balears són la comunitat on més baixà l'atur per març, a més de fer-ho per tercer mes consecutiu. Cal pensar que durant el primer trimestre de l'any la desocupació ha disminuït a les Illes en 2.973 persones, mentre que en el mateix període de l'any passat hi havia 1.855 persones més sense feina. Això no obstant, la xifra encara creix en relació amb el mateix mes de l'any passat, de manera que per març d'enguany hi ha hagut 88.125 aturats a l'Arxipèlag, cosa que en suposa 12.972 (17,3%) més que per març de 2009.

Davant aquestes informacions, el conseller de Treball i Formació del Govern, Pere Aguiló, indicà que reflecteixen un "canvi de tendència cap a l'estabilització" del mercat laboral de les Illes. En qualsevol cas, però, i des de la "prudència", Aguiló destacà el caràcter "positiu" de les dades de conjuntura laboral, amb 10.046 (2,7%) afiliats més a la Seguretat Social que per febrer i amb 4.493 (23,3%) contractes nous. De fet, també en aquest darrer apartat hi ha un incrementat en termes interanuals, de manera que per març de 2010 s'han signat ni més ni pus que 944 contractes més (4,1%) que per març de l'any passat.

Per la seva banda, el director general de Planificació Estratègica, Llorenç Pou, explicà el descens de ciutadans sense treball per la reducció de les entrades en l'atur provinents de les pèrdues d'ocupació, com també per l'increment de la gent sense feina que en troba. Això no obstant, la incorporació de nova població activa, un fenomen que només s'observa a les Balears, encara manté nivells alts i el mes de març es registraren 2.624 entrades més. De fet, Pou detallà que uns 10.000 dels 88.125 desocupats registrats a l'Arxipèlag (11%) no han treballat aquests dos darrers anys, per la qual cosa formen part dels 25.000 aturats (un 28% del total) que no cobren prestacions. A més, segons Pou, "les Illes tindrien xifres d'atur semlants a les d'abans de la crisi si no hagués crescut tant la demanda d'ocupació".

En qualsevol cas, des del departament de Treball veuen aquest augment de població activa, alhora que el descens de ciutadans sense feina quan encara no ha començat la temporada turística, com un signe de "dinamisme" del mercat laboral illenc. Amb tot, el conseller subratllà que fins que no es contrastin les xifres d'abril i del maig, no es podrà confirmar si el canvi de tendència iniciat durant el primer trimestre és un signe del final de la recessió.

Reaccions

Des de l'oposició s'hi mostren més crítics. El PP assegurà que les dades de març "desmenteixen l'optimisme del Govern", perquè la destrucció d'ocupació des de fa un any "continua per sobre de la mitjana estatal". Segons anuncià la formació en un comunicat, les xifres d'atur del mes passat "aguditzen la preocupació" dels populars "per la falta de mesures efectives de l'Executiu". A més, consideraren que la millora intermensual "no pot ocultar el problema estructural que suposa la progressiva destrucció del teixit laboral de les Illes". També CCOO insistí en els problemes "estructurals" del nostre mercat de treball. Es tracta de dificultats que atribueixen a un model de creixement "insostenible i basat en una forta demanda d'ocupació poc qualificada", per la qual cosa advoquen per "impulsar canvis que permetin desestacionalitzar l'activitat turística, incentivar els sectors emergents i millorar la qualificació del capital humà". Des de la CAEB, el president de la patronal, Josep Oliver, assegurà que les xifres reflecteixen que "ja comença la temporada turística" i valorà la disminució intermensual, tònica que desitjà que "continuï aquests mesos".

En el conjunt de l'Estat, s'assolí per març un nou rècord de 4.166.613 desocupats, amb una pujada de 35.988, encara que aquest increment va ser gairebé quatre vegades menor que la pujada de fa un any. Segons dades de l'atur registrat en els serveis públics d'ocupació, per març de 2009 pujà amb 123.543 persones i, des de llavors, ha augmentat en 561.211, gairebé un 16%. Malgrat aquest creixement de l'atur, la Seguretat Social registrà 22.457 afiliats més, fins a un total de 17.594.808 cotitzants. A més, per primera vegada en 23 mesos s'ha incrementat el nombre d'afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (REPTA), amb 873 més.

El sector on més ha pujat la gent sense feina ha estat el del col·lectiu sense ocupació anterior (16.761), seguit dels serveis (10.126), l'agricultura (7.109) i la indústria (3.095). Només ha baixat, amb 1.103 persones, en la construcció, després de sis mesos d'augments. Per comunitats, l'atur creix en 13 comunitats, encapçalades per Catalunya (6.751) i el País Valencià (6.599). La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va reconèixer que les xifres no són bones, encara que són millors que les dels darrers tres mesos i també que les de fa un any, cosa que confirma "la tendència a un fre en la destrucció d'ocupació, amb l'augment d'afiliacions a la Seguretat Social". A més, assegurà que, si es continua així, a final d'any "hi haurà un creixement suau de l'ocupació".

Per la seva banda, el secretari d'Estat de Seguretat Social, Octavio Granado, afirmà que 2010 "s'assembla més" a qualsevol any anterior a la recessió i, encara que no volgué "pecar d'optimisme", manifestà que l'any acabarà amb xifres positives. Des del PP, la portaveu parlamentària, Soraya Sáenz de Santamaría, qualificà les declaracions de la vicepresidenta primera d'"irresponsables" per l'actitud d'"autocomplaença" davant la pujada de la desocupació i per haver insistit en la recuperació econòmica. La representant popular remarcà que, amb mil aturats més cada dia, l'Executiu no es pot sentir satisfet de les dades de març.

Davant aquests informes, CCOO i la UGT insistiren en la necessitat de garantir la protecció social dels ciutadans. Per CCOO, la lluita contra l'economia submergida i el frau fiscal, a més de les polítiques fiscals progressives, són la clau per contribuir a la reactivació financera i salvaguardar la protecció esmentada. El sindicat creu que en un moment en què hi ha més de 4 milions de persones sense feina s'han de mantenir les polítiques socials i de suport, però adoptar alhora mesures que dinamitzin l'activitat econòmica i generin ocupació. La UGT creu que el compromís de reducció del dèficit públic adoptat pel Govern no pot deixar de banda les prestacions dels aturats, sobretot els de llarga durada.