E.P.Brusel·les26/03/10 0:00
TW
0

Els caps d'Estat i de Govern de l'Eurozona ratificaren ahir el pla pactat per França i Alemanya, dotat amb un total de 25.000 milions d'euros, per acudir al rescat de Grècia si s'agreugen els problemes d'endeutament que té. El mecanisme consistirà en préstecs bilaterals voluntaris dels països de la Unió, que oscil·larien entre els 12.000 i els 15.000 milions d'euros, i completats amb una aportació "substancial" del Fons Monetari Internacional (FMI).

La cancellera alemanya, Angela Merkel, que es resistia a aprovar el programa de salvament, hi acabà donant el vistiplau després d'imposar-hi totes les seves condicions. A més de forçar la contribució de l'FMI -de 10.000 milions d'euros com a màxim-, que no era vista de bon ull per la resta de països comunitaris, la mandatària aconseguí que, per activar el mecanisme i alliberar els ajuts a Grècia, es requereixi la unanimitat, la qual cosa li dóna poder de vet. No obstant això, el pla només s'aplicarà en el cas extrem que Grècia no pugui aconseguir fons als mercats.

Per acontentar Berlín, els líders europeus demanaren també al president permanent del Consell Europeu, Herman van Rompuy, que creï un grup d'experts a la Comissió i al Banc Central Europeu (BCE) amb representants dels governs i la missió del qual serà presentar propostes per endurir, en el futur, les sancions contra els països que superin els límits de dèficit i deute i evitar que es repeteixi un nou cas com el de Grècia.

Contribució de l'Estat espanyol
Les contribucions dels estats de la Unió es basaran en les respectives quotes al capital del Banc Central Europeu (BCE). En el cas d'Espanya, ascendeix al 8,3%. No obstant això, l'aportació final de Madrid es podria situar al voltant del 12,5% del total, tenint en compte que els països de fora de l'Eurozona que també subministren capital al BCE no contribuiran en principi al rescat grec.

Considerant aquestes variables, les autoritats espanyoles calculen que els correspon posar-hi 2.000 milions d'euros. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, no confirmà aquesta xifra, però assenyalà que Espanya "hi aportarà el que li correspon pel seu pes, PIB i població", malgrat els problemes econòmics. En aquest sentit, aclarí que aquesta participació comptarà com a deute i no com a dèficit, perquè es tracta de préstecs, i recordà que "el deute espanyol es troba 20 punts per sota de la mitjana europea". La quota d'Alemanya se situa en el 18,9%, la de França en el 14,2% i la d'Itàlia en el 12,4.

L'Executiu de Madrid destacà el paper exercit pel seu cap i president de torn de la UE en el canvi d'actitud de la líder alemanya, Angela Merkel, per aconseguir una entesa sobre el suport al país hel·lè i afrontar-ne a la crisi. A més, va ser Zapatero qui, amb Sarkozy, reclamà la convocatòria de la reunió de dimarts de l'Eurogrup. El president no deixà d'insistir que era "de gran importància" per a l'estabilitat del sistema financer i de l'economia que els líders comunitaris pactassin l'acord per ajudar Grècia si s'agreuja el seu endeutament.• E.P.