En concret, l'Executiu suggereix a la Comissió Parlamentària del Pacte de Toledo, a la qual enviarà aquest informe per a la seva presa en consideració, la posada en marxa de "reformes graduals, amb períodes transitoris prolongats" que permetin la millora de l'equitat del sistema i evitin els "greuges" que pateixen els treballadors acomiadats el darrer tram de la vida laboral davant de l'"excessiva concentració dels procediments de càlcul de la pensió sobre aquests darrers anys".
Així mateix, el Govern dóna a entendre que les reformes que s'han d'aplicar en aquest camp no haurien de procurar l'existència de sistemes alternatius per al càlcul de les prestacions, ja que això portaria els treballadors a escollir el que més els convingui sense que la Seguretat Social guanyi en equitat real.
La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, reconegué obertament en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que l'Executiu creu que una de les línies d'actuació de la reforma hauria de ser la d'ampliar el període de càlcul perquè l'actual període, 15 anys, perjudica els que queden a l'atur al final de la vida laboral.
Calcular la pensió
L'Executiu entén que el càlcul de la pensió hauria de realitzar-se sobre els períodes de cotització real, la capacitat per elegir la base de cotització hauria de limitar-se i hauria d'establir-se una única base reguladora per al càlcul de totes les prestacions del sistema.
Precisa, a més a més, que la regla de l'statu quo es mantindria, de manera que els pensionistes actuals mai no es veurien afectats per aquests canvis i els treballadors més veterans només ho estarien de manera "molt poc significativa".
Implantació gradual
Per assegurar una evolució compassada entre ingressos i despeses, el Govern proposa elevar de 65 a 67 anys l'edat legal o ordinària de jubilació, "de mica en mica i al llarg d'un període de temps raonable''. El Govern situa la data per al començament d'aquesta pujada gradual l'any 2013 i, segons explicà la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, la idea és que s'arribi a 67 anys el 2025, elevant cada any en dos mesos l'edat ordinària de jubilació. També en matèria de jubilació, l'Executiu advoca per eliminar les formes d'ús indegut de l'acomiadament com a forma d'accés a la jubilació anticipada; fomentar la jornada flexible durant els darrers anys de vida laboral per evitar una "brusca transició" entre activitat i jubilació; i incrementar a poc a poc i universalitzar de manera immediata l'edat mínima legal de jubilació a 52 anys.
Viduïtat i incapacitat
Al camp de la pensió de viduïtat, el Govern destaca la conveniència d'estudiar si en els casos de convivències familiars breus i sense descendents, en comptes d'una pensió vitalícia, s'assigni una indemnització en pagament únic o una prestació temporal.
Quant a la incapacitat, l'Executiu no veu "raonable" que tasques que es desenvolupen exclusivament en una part de la vida generin pensions vitalícies ni que prestacions pensades per cobrir la impossibilitat de treballar (com la incapacitat permanent absoluta) es compaginin amb el treball. En els dos casos, assenyala, seria raonable reduir la prestació.
"El debat no és madur", però la societat ho entendrà, diu l'Executiu
El Govern va admetre ahir que el debat sobre el retard de l'edat de jubilació fins a 67 anys "no és madur", però està segur que la societat acabarà per comprendre els arguments que sostenen la necessitat d'aquesta reforma del sistema de pensions.
Conscient que no són poques les veus en contra de prolongar l'etapa laboral dels treballadors, l'Executiu ha sospesat els pros i els contres de posar sobre la taula aquest debat i ha optat per fer-ho apel·lant a la seva "responsabilitat". La mateixa "responsabilitat (de país)" que varen esgrimir les dues vicepresidentes del Govern, María Teresa Fernández de la Vega i Elena Salgado, a la roda de premsa conjunta que van oferir després del Consell de Ministres per donar a conèixer aquesta iniciativa, entre altres acords.
Un debat social difícil
D'altra banda, fonts de l'Executiu van reconèixer que la ciutadania encara no està preparada per afrontar un retard de dos anys en l'edat de jubilació, a causa fonamentalment que el debat "no està madur", però la gent ho acabarà entenent, afegiren les fonts. Així mateix, van posar èmfasi que l'actual edat de jubilació a 65 anys es va establir fa gairebé un segle, el 1919, encara que va ser el 1967 quan es va instaurar un incipient sistema de pensions que es va perfeccionar el 1975. Tanmateix, aquests darrers 35 anys s'ha triplicat el temps de cobrament de la pensió de jubilació, en passar d'una mitjana de 5 anys a una de 15 anys en l'actualitat, gràcies a l'augment de l'esperança de vida. Precisament en clau demogràfica el Govern vol explicar la proposta, tenint en compte que es tracta no només de garantir ara com ara les pensions, sinó també les dels néts dels pensionistes actuals. Al costat d'aquesta premissa, l'Executiu vol deixar clar que no hi haurà cap retallada de drets, ja que es mantenen les pensions, i en aquest punt és on vol el Govern incidir per convèncer els sindicats.
Les mateixes fonts abans citades varen restar importància a les crítiques que es van abocar des del Govern al governador del Banc d'Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez, quan fa uns mesos va apostar per retardar l'edat de jubilació. Segons aquestes fonts, aquest és el moment oportú d'obrir el debat, amb temps sobrat perquè negociïn les parts i sense generar alarma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
L'equilibri es troba esmotxant els sous dels polítics i els seus col·locats.
L'ampliació del càlcul de la pensió a més anys dels 15 darrers farà que la gran majoria dels que han cotitzat tots els anys hi perdin. Si volen complaure als que han perdut la feina quan tenien els 50 anys o més. no ho han de fer atacant als que han cotitzat sempre, sinó possibilitant la jubilació anticipada en funció dels anys realment cotitzats. No és just que els que han cotitzat sempre hi perdin, com no és just que un que s'ha hagut d'acollir a una jubilació anticipada derivada d'un acomiadament improcedent perdi un 40% als 60 anys després de haver-ne cotitzat 35. Els prejubilats per ERO aprovats pel govern, o els acomiadats quen tenen més de 50 anys han de cobrar pels anys cotitzats i sense penalitzacions com les que es produeixen actualment. No pot ser que un que ha cotitzat 15 anys cobri un 50% i que un que ha tengut la desgràcia de perdre la feina als 50% i tengui cotitzats 35 anys només cobre un 60%.