“L'editorial diu: 'Volem l'Estatut perquè ens sentim maltractats”

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (Barcelona, 1930) tornà ahir a la primera fila política per defensar "el contundent editorial dels diaris catalans". Pujol assegurà que el text esmentat, pactat conjuntament entre 12 diaris editats a Catalunya, "ens ha fet sentir bé als catalans, sentir-nos orgullosos". I és que l'editorial, publicat el passat 26 de novembre, alertava sobre la desafecció que sentirien els catalans envers Espanya si el Tribunal Constitucional rebutjàs l'Estatut de Catalunya. Segons Pujol, la missiva era adreçada a Espanya, i no als catalans. "I està escrita amb molta claredat. Els diem: 'Volem això [l'Estatut] i ens sentim maltractats". Tornaven així els temps de la seva cèlebre i repetida afirmació sobre catalans i espanyols: "Ni ens entenen, ni els entenem".
Jordi Pujol, però, no serà recordat com el president de l'Estatut. I és que aquest rol està reservat pel seu successor al Palau de la Generalitat, el socialista Pasqual Maragall. En tot cas, Pujol sí que passarà a la història com el modernitzador de Catalunya després de la Transició.

Tot i que ja hagin passat 27 anys, tampoc no es pot llevar de l'esquena la llosa del cas Banca Catalana. L'any 1982 esclatava l'escàndol que el relacionava amb un desfalc monetari a la banca que ell mateix presidia. Ja aleshores parlava d'una mà negra (a la Justícia) que movia els fills amb la intenció de danyar-lo políticament.
Ahir, demanat per aquest diari sobre les versemblances d'aquell cas amb la situació que travessen els nombrosos polítics imputats d'UM, Pujol declinà respondre la qüestió. "Jo no m'hi poso, en la política de les Illes", contestà un lacònic expresident. Jordi Pujol ha deixat escrit en les memòries (editorial Proa), que manté cicatrius i ferides guardades en un mocador, que no obre per no danyar-se l'ànima. Després de 23 anys a la presidència de la Generalitat, té tants amics com -probablement- enemics. Qui mai no se separa d'ell, tanmateix, és la seva dona, Marta Ferrusola. Anomenada amb mordacitat com la primera dama catalana, Ferrusola acompanyà el seu marit per Palma i no l'abandonà ni tan sols per atendre els mitjans de comunicació.