“És bàsic aconseguir per a Balears la cogestió aeroportuària”

En quina mesura la crisi del sector aeri passa factura als ciutadans de Balears?
En primer lloc perquè ha arribat a moltes empreses, un gran nombre de les quals és present als aeroports illencs i especialment al de Palma. De manera que, quan hi ha una crisi com aquesta a les Balears, ens afecta més per les conseqüències en els treballadors. Pel que fa a la mobilitat, però, no ens ha tocat més que a altres indrets. De fet, fins i tot moltes companyies que han reduït avions en altres ciutats aquí els han mantingut. Segurament és degut al fet que les Balears, ara per ara, som més rendibles que altres llocs, ja que no tenim gaires alternatives a l'hora de desplaçar-nos. En aquest sentit, depenem totalment de les empreses i des del Govern no hi estam d'acord.

Què voldríeu des del Govern?
Creim que en un cas com el de Balears, que depenem tant del transport aeri, des del Govern hauríem de poder decidir. Això és tenir uns mínims assegurats, que són l'obligació del servei públic, com ja tenim en transport marítim. No podem dependre únicament del lliure mercat de les companyies aèries perquè, des del moment que no els surti beneficiós, poden deixar de volar a Balears. És per això que des de novembre del 2007 demanan a Madrid l'obligació d'un servei públic amb la Península, ja que entre illes el tenim des del 2003.

I com van les negociacions amb l'Executiu de Madrid?
Des del Govern central no ho veuen del tot clar, encara que les coses han canviat i l'experiència dels darrers anys demostra que podem quedar sense cap línia. No podem deixar que això passi, no podem esperar a haver passat una crisi per quedar sense vols i haver de negociar acords puntuals. Des de Balears volem l'obligació de serveis mínims i, per això, cada dos o tres mesos ens reunim amb el Ministeri de Foment. Si paguen trens, AVE i carreteres, també a les Illes ens haurien de finançar vols perquè és el nostre mitjà de transport. Feim tot el que podem fer perquè també seria una manera de controlar els preus. En l'actualitat els costos són molt elevats perquè tot és privat i amb l'obligació de serveis mínims no ho serien tant.

Com es presenta l'hivern, especialment per a Menorca i Eivissa?
No ha canviat de manera significativa respecte a l'any passat i, com que des de Madrid no veuen cap urgència, no fan res. Amb tot, esperam no haver d'arribar-hi. De moment Menorca, que és l'illa que més ens preocupa, té un vol diari amb Madrid a les 7.40 hores del matí, però el preu és molt alt perquè ara per ara no el podem controlar. No podem posar-hi cap normativa, la qual també ens permetria estar més tranquils pel que fa a la possibilitat que una companyia tancàs o fes vaga. Tot i això, tinc l'esperança que al final ho aconseguirem.

Les taxes de navegació d'Aena són les més altes d'Europa, repercuteix això de manera especial a Balears?
Són un 50% més altes que la mitjana europea i el president d'Aena ho va atribuir a l'elevat sou dels controladors aeris, que s'ha xifrat en uns 240.000 euros de mitjana anual. Aquestes taxes tan destacades repercuteixen en el sentit que s'ha de pagar molt més per sobrevolar el cel espanyol, però no de manera particular a les Illes.

Aena discrimina Son Sant Joan?
En principi no. És cert que fa grans inversions a Madrid i a Barcelona, però també en fa a les Balears. Una altra cosa seria que quedàssim fora de la cogestió aeroportuària. Això no obstant, entrar o no dins la cogestió és una decisió del Govern central i no d'Aena. Seria un greuge comparatiu que Madrid i Barcelona l'aconseguissin i nosaltres no, ja que és igual de complicat gestionar el Prat que Son Sant Joan.

Què suposaria la cogestió?
Tot serien avantatges. Podríem abaratir les taxes els mesos d'hivern o apostar per unes companyies concretes. És clau ser dins la gestió d'una de les infraestructures més grans de Balears.

I la futura llei de transport marítim?
N'estic molt satisfeta perquè ja està quasi a punt. Protegirà el transport marítim interinsular, tant de mercaderies com de passatgers. De fet, en aquest camp les normatives que regulin el transport són bàsiques, perquè la crisi en el sector marítim és més greu que en l'aeri. N'és un exemple Iscomar.