En els darrers deu anys la fotografia demogràfica de les Balears ha experimentat, sens dubte, un canvi que no passa inadvertit als ulls de ningú, fet que ha estat objecte d'estudi i anàlisi d'institucions i organismes, com per exemple el Centre de Recerca Econòmica (CRE) depenent de la UIB i Sa Nostra. I és que aquest canvi demogràfic ha tingut una repercussió directa en la fotografia econòmica balear.
Així, des de l'any 1998, les Illes Balears han patit un gran dinamisme demogràfic amb un increment poblacional del 34,7%, la qual cosa suposa un ritme anual de creixement d'entre el 3 i el 3,5%. Aquest ritme de creixement és un dels més intensos de l'Estat espanyol i, de fet, el grau anual de creixement en el conjunt de l'Estat és de l'1,5%, mentre que en la darrera dècada la població s'ha incrementat en un 15,8%, pràcticament la meitat que a les Illes Balears.
Aquest increment de població va molt lligat a l'arribada d'estrangers, de manera que mentre que en el 1998 a les Balears n'hi havia 38.093, en el 2008 aquesta xifra era de 226.036. D'aquesta manera, mentre que en el 1998 els estrangers suposaven el 4,8% de la població balear, aquest percentatge era del 20,8% en el 2008, el més elevat de tot l'Estat. Aquest increment de població estrangera s'ha vist traduït en un augment del factor treball i en els darrers deu anys hi ha hagut una fase expansiva vinculada a l'arribada d'estrangers, principalment extracomunitaris i que es podria qualificar "d'immigració econòmica". Així, mentre que en la darrera dècada la immigració comunitària s'ha multiplicat per 4,2 vegades, l'extracomunitària ho ha fet per 10.
El boom de la construcció, amb la bombolla immobiliària i els diferents plans d'obra pública, han atret un gran nombre de mà d'obra que en cap cas no ha suposat una substitució de la mà d'obra local, sinó que, tal com assenyalà la subdirectora del CRE, Aina Ripoll, "ha estat de complementarietat".
Baixa productivitat
La fase expansiva, que en el 2008 va concloure amb un Producte Interior Brut (PIB) de 24 mil milions d'euros, no coincideix amb el ritme real de creixement, que s'ha desaccelerat fins al 1,4%. I és que sis dels darrers 10 anys els índexs demogràfics s'han disparat per sobre del creixement econòmic real, de manera que en el 2008 el PIB per càpita va decréixer fins al -2,6%. Aquesta caiguda és la més acusada del darrer sexenni i la sisena dels últims vuit anys. Així mateix, per primera vegada en més de 20 anys la renda per càpita balear, ajustada amb el poder de compra, es va situar per davall de la mitjana estatal.
Des del CRE, segons va assenyalar la seva subdirectora Aina Ripoll, i tal com es desprèn de l'Informe econòmic i social de les Illes Balears 2008, "darrere d'aquest augment de la població i l'increment del mercat laboral hi ha una productivitat escassa, un aprofitament negatiu". En aquest sentit, des d'aquesta entitat sostenen que "s'ha descuidat la productivitat, que té moltes dificultats per enlairar-se". Des del CRE són contundents i asseguren que "tan important és acumular factor treball com assignar-lo perquè sigui productiu". I aquesta productivitat no s'ha assolit perquè, en el decurs d'aquests darrers deu anys, els recursos s'han destinat a activitats tradicionalment de baix valor afegit, "de manera que no s'ha vigilat el seu aprofitament", sentencià Ripoll. És per això que des d'aquesta entitat aposten per impulsar mesures encaminades a activar totes les palanques de valor, com són potenciar la innovació o generar coneixement, és a dir, "tot allò que permeti augmentar el rendiment individual, la productivitat", en paraules d'Aina Ripoll.
Destrucció d'ocupació
Això no obstant, l'any 2008 la productivitat del treball va capgirar el signe negatiu i es va incrementar en 2,8 punts percentuals fins a situar-se en un 2,3%. Aquest increment, però, lluny d'una millora efectiva de l'eficiència es deu a la destrucció d'ocupació que sofreix el mercat laboral arran de la crisi econòmica mundial.
I és que les taxes d'atur han augmentat de manera considerable en el darrer any. Tant és així que les dades de l'atur del setembre de 2009 a les Balears suposen un increment del 54% respecte al mateix mes de l'any anterior, per la qual cosa s'arriba a les 72.116 persones aturades. L'avanç de la fi de la temporada turística ha contribuït a incrementar aquesta xifra, però també una crisi econòmica que ha tingut una enorme repercussió en el mercat laboral, destruint-hi ocupació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquest desastre el devem a pocs, uns 350 diputats des congrés. Se pot dir allò de: "Mai tants pocs han fet tanta destrossa". Diputats demagogs, que no han fet més que demagògia i que sa majoria són advocats, economistes, metges i amb estudis de lletres. Addictes a sa droga, la majoria, a altres vicis.