"Per primera vegada en més de 20 anys, el producte Interior Brut (PIB) per càpita de les Balears se situa per sota la mitjana espanyola". Així de contundent ho explicà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, durant la presentació de la 41a edició de l'Informe Econòmic i Social 2008 de Sa Nostra en la qual va estar acompanyat del director general de Sa Nostra, Pau Dols, i del vicerector de Planificació Economicoadministrativa de la UIB, Antoni Llull. I és que el PIB per càpita balear se situà el 2008 en -2,6%, la caiguda real més acusada del darrer sexenni i la sisena dels darrers vuit anys. D'aquesta manera, aquest indicador econòmic ha passat de ser davanter a l'Estat espanyol a mitjan anys noranta, a situar-se per sota la mitjana, conseqüència que Riera atribuí "en part al procés de convergència autonòmica", però n'emfatitzà d'altres com "el fort increment dels comptadors demogràfics per sobre del valor afegit brut" i, especialment, es va referir als fonaments que han inspirat la darrera etapa expansiva, "que han tocat fons". Riera instà la mà d'obra qualificada per recuperar l'economia balear.
Amb relació a aquesta dada, Riera matisà que "una comunitat o un país es pot permetre viure amb rendes per càpita negatives durant una sèrie d'anys. A més, també digué que es pot permetre tenir productivitats negatives a final d'any, sempre que es justifiqui sota el punt de vista que després es recuperaran". Per tal que això arribi a succeir així, Riera va considerar que l'economia "necessita passar per un procés de transformació" que "serà dolorós", segons va admetre. Així mateix, tot i l'actual etapa de recessió, el director del CRE es mostrà convençut que "tornarem a una fase expansiva". Sobre aquesta qüestió no considerà tan rellevant quan serà com la manera en què tindrà lloc. I és que per a Riera, amb vista a la propera etapa expansiva, "allò que ens hem de demanar és si serem capaços de generar prosperitat per fer front a la competitivitat i a la cohesió social". Així, el director del CRE va fer una crida a "omplir de manera urgent" el Pacte per la competitivitat, l'ocupació i la cohesió social signat entre el Govern i les organitzacions empresarials i sindicals de les Balears.
La cohesió social, en risc
"El risc més gran de les Balears avui dia és que l'elevada taxa d'atur es converteixi en un problema estructural que posi en risc la cohesió social de les Illes i comprometi la prosperitat d'aquesta regió", sentencià Antoni Riera. D'aquesta manera, des del CRE varen recomanar establir, a més de les polítiques de demanda per pal·liar impactes immediats, polítiques d'oferta per ordenar els desequilibris generats, que en part es deuen a la situació internacional però que en altres casos són deguts a a circumstàncies locals.
Així, en la presentació d'ahir, que avui vespre es farà per al públic illenc, Antoni Riera va qualificar el 2008 com "l'any dels ajustaments", que va concloure amb un Producte Interior Brut (PIB) de 24.004 milions d'euros, cosa que suposà un creixement positiu de l'1,4%, tot i la pèrdua d'1,3 punts percentuals davant el 2,7% que es va assolir l'any 2007. Segons exposà Riera, aquest descens precedeix l'entrada en valors negatius per a aquest índex econòmic, que ja es produí en els primers mesos d'enguany i que no s'atreví a posar un qualificatiu al comportament econòmic del 2009.
Tot i així, Riera va reconèixer un "efecte d'arrossegament" cap a 2009 i, en funció d'un senzill càlcul matemàtic, va avançar que el PIB de les Illes a final d'any "no quedarà gaire més enllà del 0,4%", encara que hauria pogut arribar al zero absolut, però no gaire més, va precisar. En aquest sentit, el director del CRE va recordar que el primer trimestre d'enguany va tancar amb una evolució del PIB del -0,4%, mentre que en el segon es va assolir el -1,1%. Per tant, si al final de l'exercici s'assoleix una mitjana del -1,3%, "la renda per càpita tornarà a caure a les Illes, impulsada per l'espectacular destrucció d'ocupació que s'està produint, cosa que redueix així la productivitat", sentencià Riera.
Per part seva, el director general de Sa Nostra es referí a la "magnitud" assolida per la crisi internacional, que ha mostrat "debilitats estructurals en pràcticament tots els sistemes econòmics". I el balear no ha estat una excepció, en experimentar un descens en la productivitat i una "pèrdua de capacitat adquisitiva dels illencs", digué. A més, aclarí que "aquesta crisi insisteix en problemes com la pobresa i l'exclusió social", entre d'altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que voleu que vos digui, he estat a Andalusia i viuen molt millor que nosaltres, millors carreteres, millors parcs, universitats, escoles hospitals, jutjats, Així es d'esperar que si ara som més pobres que ells i tenim molt millors serveis, part dels imposts dels Andalusos s'inverteixin aquí ( me conform amb el 15 per cent del seu producte interior brut ( igualtat pura i dura ) durant els propers 24 anys) així hi haura reciprocitat solidària. VISCA LA SOLIDARITAT RECÍPROCA DELS ANDALUSOS CAP A NOSALTRES.
Amic Joan; Fa quaranta anys hi havia un dictador, ara tenim 500 dictadors capdefaves integrals. El resultat no pot ser altre que el que tu has dit L'autonomia i els partits no ens havien de fer lliures,prospers i felices? Idò que cada qual aguanti el que ha mort
Quien parte y reparte, no va a ninguna parte. El Perich
Si els anys que hem estat els més rics del estat hem mantingut els altres, podem suposar que ara ens mantindran a noltros o seran tan fills de puta que ens deixaran a un racò? Tal vegada això serveixi perquè els indecisos obren els ulls.
El problema està amb la emigration que Balears no pot mantenir. Aquesta situation de crisi pot durar 30 anys i fins i tot 60 anys. Castella tenia un problema amb els moratons (moriscos) des de la conquesta de Granada (1492) que li durà fins a 1609. Durant més de cent anys intentà resoldre aquest problema, fins que desvià els moriscos que havia cap a Aragón i Valentia, o sigui una cosa semblant de lo que fa Castella actualment fa amb els emigrants extracomunitaris, desviar-los cap a Catalunya, Balears i Valentia. Però la crisi se instal·là a Aragon i Valentia, i no tengueren altre remei que expulsar els moriscos a 1609. Si Castella no expulsa aquesta emigration de Balears (Catalunya i Valentia) entrarà en crisi, i ja que ès un desbarat mantenir aquesta emigration, o tal vegada ja pensa donar la independentia, però introduint un problema enverinad, cosa que ha fet moltas vegadas en perdre las colonias. Fora emigrants col·locads per Castella i Andalusia!!!
Molt descens del PIB i tot això, però per Son Sant Joan entran cada dia més de cent sudamericans sense dir cap a quin hotel hi van. 100x30= 3000 sudamericans mensuals.
Com més a repartir, manco toca. Així de senzill.
Tenc una solució per la crisi, és molt sencilla! tornam a votar al PP, que governi 4 anys més, buidarà les arques de nou i deixaran més deutes dels que ja hi ha i després enviam a n'Aznar per a que vengui les Illes als alemays!! mirau que senzill era tot!! Matas, Mallorca no perdona
Aquest mateix Riera que ara ens dona aquestes dades, a la primavera passada va pontificar que a les Balears i gracies al turisme, la crisi no sería gaire important. Ara se veu la realitat...a la fi ens posam allá on pertoca.
No patiu,..., les ensaïmades i la sobrassada ens salvaran...