Fins ara, 5.000 aturats s'han acollit a l'ajuda dels 420 euros. Així ho confirmà ahir el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho. Però si bé aquesta xifra fa referència al conjunt de l'Estat, la Conselleria de Treball de les Illes Balears encara no ha calculat el nombre de desocupats que es beneficiaran d'aquest suport. Les dades seran presentades en acabar l'actual mes d'agost. No debades, l'aplicació d'aquesta cobertura per atur ha estat complicada. Per una banda, la manca d'informació causà confusió durant els primers dies d'implementació. A causa d'aquesta improvisació, l'oposició al Govern (tant des de la dreta com des de l'esquerra) ha carregat durament contra el ministre i l'Executiu del qual és membre.
Així doncs, Corbacho hagué de comparèixer en sessió extraordinària davant la Comissió de Treball del Congrés. Durant el seu parlament, el ministre socialista anuncià que el finançament d'aquest programa serà amb càrrec als pressuposts de l'SPEE a través d'un suplement de crèdit. Aquesta institució ha reconegut en dues setmanes més de 5.000 sol·licituds per a l'ajuda, que tan sols reben els desocupats que hagin perdut la prestació després de l'1 d'agost. Corbacho reiterà que la mesura havia estat adoptada pel Govern perquè considerava "urgent i inajornable" ampliar la cobertura dels treballadors que hagin quedat sense prestació. L'Executiu encara frisava més després de la ruptura del diàleg social, acord que no arribà enlloc perquè la patronal va decidir no subscriure'l.
El ministre insistí que el Govern "continua apostant pel procés del diàleg". Malgrat aquesta disponibilitat, reconegué que han de desaparèixer "els condicionants i actituds intransigents" que han impedit (fins ara) assolir acords. Era una referència gens amagada als interlocutors socials, especialment cap a la patronal. Corbacho puntualitzà que si fa poc més d'un mes hi havia "expectatives certes" d'assolir una entesa és perquè totes les parts implicades estaven "convençudes" d'aconseguir-la. Tanmateix, fou la patronal CEOE qui trencà les negociacions perquè va reivindicar qüestions "inassumibles" en termes pressupostaris i la patronal s'aixecà de la taula.
En aquest sentit, Corbacho enumerà tres eixos de conflictivitat: la reducció de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social 5 punts, l'exoneració a les empreses del pagament de les prestacions d'incapacitat temporal del quart al quinzè dia i reformar el tractament dels expedients de regulació d'ocupació. Aquestes reivindicacions empresarials implicaven una despesa superior a 18.000 milions d'euros, que provocaria el desequilibri dels comptes de la Seguretat Social.
Blanco matisa: "Només vaig reflexionar sobre els impostos"
El ministre de Foment, José Blanco, assegurà ahir a Fresno Alhándiga (Salamanca) que la proposta que va plantejar fa uns dies sobre l'eventual pujada d'impostos a les rendes més altes tan sols era "una reflexió". Uns pensaments en veu alta com els que "també va fer la vicepresidenta econòmica de Govern", Elena Salgado.
En paraules de Blanco, la revisió dels impostos "ens permetrà mantenir la despesa social al país i fer inversions productives que ens ajudin a la recuperació econòmica i a la generació d'ocupació".
El gir en política fiscal del PSOE rep més suports dins el partit. Ahir, per exemple, fou el torn de Pedro Castro, president de la FEMP. El socialista reclamà a les administracions que augmentin la pressió fiscal de manera que s'apropi a la mitjana de la Unió Europea. "No es pot tenir una pressió fiscal com al Marroc i oferir alhora uns serveis socials com els de Suècia", exposà Castro per criticar que la recaptació impositiva espanyola se situï en poc més del 30%. Una altra veu que es va fer sentir fou la de l'eurodiputat Ramon Jáuregui, qui va apostar per crear un impost a les grans fortunes, a més d'una harmonització fiscal a la UE per tal d'evitar una fugida de capital.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.