Les matriculacions a les autoescoles cauen un 50%

Les matriculacions a les autoescoles de les Illes han caigut en picat. I ha passat precisament durant els mesos d'estiu, considerats pel sector com l'època més forta de l'any. Tant és així que Rafa Foguer, president de l'Associació balear d'autoescoles, ha gosat posar xifra a la caiguda de les matriculacions i facturació en general: "Entre un 45 i un 50%". Una dràstica baixada de la qual, tanmateix, cal entendre els perquès. Per una banda, diu Foguer, "els joves, els estudiants, poden esperar a treure's el carnet de conduir". No debades, els jovent dins la franja d'edat 18-22 anys no té sempre la necessitat de disposar del permís, però sí les ganes. "Ara bé, si no tenen una feina a la qual hagin d'anar amb cotxe, esperaran més endavant".

El següent segment de la clientela és el dels immigrants. "Fins ara", continua Foguer, "omplien les escoles per menar". "Tanmateix, d'ençà que la crisi s'ha aguditzat, han desaparegut. Molts són a l'atur i ja no tenen doblers".
Alfonso Machado, de l'autoescola Marroig, també confirma la davallada del perfil immigrant. "Moltes persones provenen de països als quals no es dóna tanta importància al cotxe i van a peu o en transport públic -bus i tren- als llocs de feina", explica Machado. Antoni Romero, professor del centre Via Alemanya, afegeix el fet que "molts nouvinguts ja poden convalidar el carnet de conduir, del país d'origen, amb l'espanyol".

Alfonso Machado, a més a més, indica: "A les Illes ens traiem la llicència de conducció amb 18 o 20 anys, perquè sí, tant si el necessitam com si no. És el costum". Això no obstant, la tradició canvia. Aquest estiu no és el d'estudiar per aprovar el carnet de cotxe. Per ventura, és un revival de Les bicicletes són per a l'estiu. Així mateix, la situació a la resta de l'Estat no és diferent, com ja han exposat membres del ram a Euskadi (-40%) i a Madrid (-35%). Què hem de fer, idò? "Esperar, perquè com és sabut el temps ho cura tot", diu un optimista Machado. Ja veurem què passa a la tardor, doncs.

Tal vegada un altre pla d'ajuda governamental ressuscitaria el sector. I és un altre, perquè ja existia el famós programa Un euro al dia. Aquesta iniciativa, que s'aplicà entre novembre de 2007 i 2008, oferia un crèdit de 1.000 euros a tipus zero. El problema és que la paperassa de les entitats financeres endarrerí molta gent a demanar aquesta subvenció. "Bé, i que alguns bancs no volien donar crèdit, no obrien l'aixeta", explica el president de l'associació, Rafa Foguer. En definitiva, que l'efectivitat del pla Un euro al dia és discutible. Foguer creu que tan sols funcionà "relativament", mentre que Antoni Romero considera que atragué nous alumnes als centres. "No sé per què el llevaren", es queixa. Sigui com sigui, el sector ha negociat amb el Govern una nova línia ICO per finançar, sense interessos, un total de 1.000 euros. "Calculam que s'aplicarà a la tardor, perquè encara no tenim l'acord signat", indica Foguer.