El verí s'ha escolat a les oficines bancàries de bona part del país. La crisi no sols ha fet que s'hagin endurit molt les condicions per a la concessió d'un crèdit, sinó que moltes empreses i famílies s'han hagut d'enfrontar amb una realitat dura: l'aixeta està tancada.
La banca i els seus treballadors pateixen dia rere dia les conseqüències de tot plegat, perquè són ells els qui donen la cara davant uns clients que hi acudeixen, ben sovint, en una situació desesperada.
Una treballadora del sector, adscrita a una entitat d'origen valencià, assegura amb vehemència que "evidentment, l'aixeta ja no raja" i afegeix que "avui dia, el nivell de crèdit que suporten els clients ha pujat desmesuradament".
Què vol dir això? Doncs que alguns clients ja paguen la hipoteca de la casa però, a més, suporten un préstec per la compra d'un cotxe i, fins i tot, un altre per poder adquirir una segona residència. Ah! I la targeta de crèdit, que és una altra història. Tanmateix, n'hi ha moltes que treuen fum, sobretot les Visa, que no carreguen tot d'una les despeses. Queda clar que, quan s'arriba a un punt així, les garanties de solvència disminueixen als ulls dels gestors de bancs i caixes.
"La capacitat de molts de clients per reembosar el seu deute es troba al límit i, per tant, la seva sol·licitud de liquiditat no és viable per a nosaltres", explica aquesta mateixa treballadora. N'hi ha d'altres, en canvi, que el que han de menester és una refinançament per mantenir, almanco, el ritme de vida que duien fins ara. "Demanen que els canviem les condicions del contracte", assegura.
Què s'hi pot fer? "Home, una possibilitat és unificar tots els deutes que el té el client (cotxe, hipoteca, targeta i altres) i després demanar un crèdit", afirma aquesta font mallorquina, actualment a València. "Però es que aquesta gent -continua- està absolutament cremada. M'explic?" Així, si no poden pagar a les empreses amb les quals tenen deutes, tampoc no podran tornar res al banc. "Tot plegat fa que es generi mal ambient a l'oficina, és clar".
Mal ambient. "Sí, hi estic d'acord", assegura un treballador que s'ha jubilat de la seva entitat bancària, a Palma, aquest estiu. "Ara vénen predisposats a discutir d'economia amb nosaltres". Hi afegeix un comentari agre: "Quan jo estudiava a la universitat -és ver que en fa molts d'anys-, ningú no xerrava d'economia i ara, en canvi, pareix que tothom va d'economista per la vida!
Tot i així, aquest exempleat de banca assegura que els nervis "en part són justificats". "Les circulars que ens envien des que començà la crisi han canviat absolutament respecte de les anteriors i demanen una prevenció de la morositat: l'habitatge ha d'estar lliure de càrrec, cal tenir una feina estable...". Condicions i més condicions i, mentrestant, l'aixeta del crèdit no s'obre.
"A més a més -conclou-, dins la política d'estalvi s'ha arribat a suprimir la premsa per als treballadors. Ah! I també han minvat les hores de neteja de l'oficina per abaratir costs". Evidentment, ningú no s'escapa de la crisi.
Un darrer empleat de banca, de 34 anys i en actiu a un poble dels voltants de Palma, assumeix que "ara tot es mira amb més estima, perquè el nigul on vivíem no se sustentava en res".
Qui són els qui ho passaran pitjor? "Home, ho paguen més els barris obrers i les zones amb habitatges de nova construcció", afirma. El nerviosisme s'ha apoderat d'alguns clients, "fins i tot dels estalviadors: ara vénen i em demanen una rendibilitat del 8%! Això és impossible, home!".
Tothom demana, però ningú no vol estendre la mà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.