"El nou model aeroportuari que el Govern tindrà llest abans que finalitzi l'any satisfarà les necessitats i les ambicions que legítimament té Catalunya". Amb aquestes paraules el president del Govern donava el sus a la nova terminal del Prat, la coneguda com a T-1, dissenyada per Ricardo Bofill. José Luis Rodríguez Zapatero recordà que estan immersos en un procés de remodelació del model aeroportuari espanyol i afirmà que espera que sigui un treball compartit amb la Generalitat, un model que combinarà la "lògica descentralització i la incorporació de la societat civil" i dels agents econòmics per donar tota la capacitat possible a les instal·lacions.
La nova terminal es converteix així en un referent per a les noves estacions aeroportuàries, i Barcelona es consolida com a centre neuràlgic de l'espai aeri de la Mediterrània.
La T1 és un edifici de gran complexitat logística i tècnica: rebrà més de 100.000 passatgers al dia i donarà feina a 15.000 persones. La proposta arquitectònica ha estat descrita com un immoble amb un clar caràcter internacional i multicultural (?), ecològicament sostenible (en teoria minimitzarà l'impacte mediambiental) i que disposarà d'una tecnologia avançada i d'una alta qualitat de serveis. La posada en marxa de la nova terminal permetrà a la ciutat adaptar-se als increments de la demanda i competir així amb l'altre gegant aeri: Barajas. Algunes dades. Pel que fa als vols de companyies low cost (com Vueling i Clickair), el trànsit se situa en un 40% a Barcelona, mentre que a Marid no sobrepassa el 15%.
Per contra, si parlam de vols intercontinentals, fins ara Barajas n'era el líder indiscutible, ja que dels 50 milions de viatgers que passen per les seves instal·lacions, més de 10 tenien destinacions més enllà de l'oceà, mentre que al Prat aquests trajectes no arribaven al 6%. Aquesta dicotomia feia que els empresaris i els partits polítics que han donat suport a la creació d'aquesta terminal considerassin que el model centralitzat d'AENA havia afavorit que Barajas tingués fins ara el protagonisme en les connexions aèries (hub, en el llenguatge del ram). Però a partir d'avui, i segons ha assenyalat el president del Govern, la T-1 es converteix en una de les obres públiques més importants dels darrers anys i serà "emblemàtica" per a Catalunya i per a l'Estat espanyol.
Així acabà el dia i Zapatero partí de nou cap a la Moncloa, després d'intercanviar salutacions cordials amb personatges del món empresarial i polític, com Carod-Rovira i Artur Mas, i de rebre un "divertit" regal: una pilota del Barça. I marxà deixant enrere el ressò de les seves promeses, fet ja habitual: 3.500 milions d'euros en ferrocarrils, l'AVE Barcelona-Madrid i l'avanç de l'alta velocitat fins a la frontera francesa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.