Són, eradicat el bon costum de fer rotlo als parcs i places, l'ànima de les barriades. Allà on el veïnat del tercer segona explica al del quart primera les novetats de tota l'escala; allà on saben com ens agraden les pomes, quina talla de sabates gastam i quin sabó preferim per rentar la roba. Formen la fesomia tradicional dels nostres carrers i els donen vida.
El comerços de barri, però, d'un temps ençà no aguanten la pressió de les grans superfícies, que els han desplaçat com a referent de compra, i tampoc no poden amb els impostos que, en plena crisi de consum, els ofeguen. Molts establiments han hagut de tancar portes i penjar el cartell de "es lloga", "es traspassa" o "es ven". Són pertot arreu a les nostres ciutats i pobles, ja sigui als carrers principals, que històricament eren el centre comercial de la població, com a les barriades de la perifèria.
El 15% dels locals comercials han abaixat la persiana en el darrer any. No se n'ha salvat ningú: la situació es repeteix a Ciutat i a la Part Forana. Així ho apunta Josep Oliver Roca, president del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Balears (APIS). No poden aguantar les rendes i han hagut de tancar portes.
A Palma, ho pateixen carrers grans com Oms, Jaume III i Sant Miquel, però sobretot els locals dels barris més enllà de les Avingudes. Els centres neuràlgics de Manacor i Inca presenten més o manco el mateix aspecte: un altre pic els cartells. A la capital de Llevant, de la plaça de la Bassa a la zona de l'església; i a la del Raiguer, sobretot a la zona del mercat cobert, on els comerços s'han vist afectats per la durada de les obres de renovació.
Als pobles més petits, en canvi, el panorama és més desolador. Tant és així que molts inquilins han demanat als propietaris que revisin les rendes del lloguer. "Molts han optat per no aplicar la pujada de l'IPC enguany; altres no han aplicat cap tipus d'increment a l'inici de l'any i alguns, fins i tot, n'han abaratit el preu un 10%", explica el president dels APIS.
I és que sempre és millor tenir el local llogat a un preu considerat "inferior al del mercat" que tenir-lo aturat. Ara per ara, les possibilitats de donar-li sortida amb un nou negoci són gairebé nul·les.
Tanmateix, molts comerciants no poden continuar pagant les rendes, ni amb rebaixa inclosa.
Dels que tanquen portes, la majoria opten per llogar, mentre que traspassar el negoci o vendre'l són les opcions minoritàries. El cas del traspàs s'hi dóna quasi sempre en carrers importants que poden reportar guanys més sucosos.
Ara bé, hi ha persianes de les quals ja penja qualsevol reclam. És com un crit de fugida: Per favor, llevau-m'ho de les mans! Sigui com sigui, però, que sigui aviat. I si hi ha sort, adéu al negoci, per ventura el de tota una vida.
Segons Ginés Díez, secretari d'Acció Sindical de CCOO, aquesta situació, que afecta de manera especial "comerços petitons i de propietat familiar que no surten en els papers", no es correspon amb "la sagnia" que està patint el sector quant a reducció de l'ocupació, xifres que sí que es reflecteixen en les fredes estadístiques oficials.
Fa uns mesos que les patronals alerten d'una important reducció del teixit comercial a les Illes. L'Administració, tot i constatar que efectivament el tancament de botigues en el darrer any és un fet evident, es fa fonedissa i evita donar-ne dades.
Si amb la volta pel barri no ens basta, només cal fer una ullada a alguns dels indicadors que sí que estan disponibles del sector: l'Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco) estima que en el darrer any s'han perdut 1.500 llocs de feina i 150 milions d'euros en vendes just en mig any. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, Mallorca va tancar el darrer mes d'abril amb 8.756 aturats al comerç, gairebé el doble que l'any passat, que n'eren 4.700.
Tanmateix, Bartomeu Servera, president de la Federació d'Empresaris de Comerç de Balers (Afedeco), considera que "encara no hem vist tota la cruesa de la crisi". La problemàtica, segons Servera, "és especialment greu a l'extraradi de Palma i a les zones turístiques".
Si al final resulta que la temporada alta s'escurça, alerta, perquè això "repercutirà encara més en els comerços, ja que hi ha molts empresaris que, arribats a aquest punt, ja no podran fer-hi res pus", afirma.
Antonio Copete, responsable de Comerç d'UGT, apunta cap a un altre lloc: "Tot és un pla de màrqueting dels empresaris", diu. La proliferació de cartells és, assegura, "una estratègia per vendre més".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quan el món surt definitivament del marc de referència dels últims seixanta anys - Nota publica de GEAB N°35 (17 de maig de 2009) El surrealisme financer que ha presidit les evolucions borsàries, els indicadors financers i els comentaris polítics aquests dos últims mesos és el cant del cigne del marc de referència en el qual el món viu des de 1945. De la mateixa manera que el gener de 2007, en el GEAB N°11, el LEAP/E2020 s'hi havia descrit 2006/2007 com data frontissa caracteritzada per una mena de «boira estadística» típica de l'entrada en recessió i que era utilitzada per fer dubtar els passatgers del Titanic que aquest s'enfonsa (1). Avui, el nostre equip considera que el final de la primavera de 2009 marca la data definitiva per la fi del referencial respecte al qual els protagonistes mundials econòmics, financers i polítics han pres les seves decisions des de fa uns seixanta anys, i en particular de la seua versió «simplificada», utilitzada massivament des de 1989 quan es va esfondrar el bloc comunista. Més enllà de tot aspecte teòric, concretament això significa que els indicadors a que estaven habituats d'utilitzar per a les decisions d'inversió, de rendibilitat, de col·locació, de col·laboració... han esdevingut obsolets i que cal buscar en endavant en una altra banda els índexs pertinents per evitar prendre decisions desastroses. Aquest fenomen d'obsolescència es va accentuar fortament des de fa alguns mesos sota la pressió de dues tendències: . D'una banda, els intents desesperats per salvar al sistema financer mundial, en particular als nord-americà i britànic, i les manipulacions de tot tipus realitzades per les institucions financeres, els Estats i els bancs centrals en qüestió, han «trencat els instruments de navegació». Les borses s'han convertit en el millor exemple d'aquests indicadors embogits i aterridors. Mes endavant, en les recomanacions d'aquest GEAB N° 35, ampliarem l'anàlisi. Els dos gràfics següents il·lustren magistralment com aquests esforços desesperats no han impedit la gran convulsió esdevinguda en la classificació dels grans bancs del món (essencialment, és el 2007 que s'inicia la fi del domini històric dels Estats Units i el Regne Unit en aquest rànquing). . D'altra banda, l'astronòmica liquiditat injectada en un any al sistema financer mundial, i en particular al sistema al nord-americà, han portat el conjunt dels actors financers i polítics a una pèrdua total de contacte amb la realitat. De fet, en aquest estadi, tots ells semblen sofrir de la síndrome de l'embriaguesa de les profunditats, que produeix a qui els afecta la impossibilitat d'orientar-se en les profunditats marines, portant-los a submergir-se cada vegada més profundament creient que estan emergint. L'embriaguesa de les profunditats financeres té visiblement els mateixos efectes que el síndrome d'embriagesa submarina. Els sensors destruïts o adulterats i pèrdua del sentit de l'orientació dels dirigents financers i polítics, són els dos factors claus que acceleren la sortida del sistema internacional del referencial de les últimes dècades. Les 20 institucions financeres mundials més importants per capitalització borsària el 1999 (en mil milions d'USD) - Font: Financial Times, 05/2009 Les 20 institucions financeres mundials més importants per capitalització borsària el 2009 (en mil milions d'USD) - Font: Financial Times, 05/2009 És sens dubte una de les característiques de tota crisi sistèmica. D'altra banda, podem comprovar fàcilment com en el sistema internacional a què estem habituats es veuen multiplicar-se esdeveniments i tendències que se surten dels marcs de referència multiseculars, la qual cosa demostra fins a quin punt aquesta crisi és d'una naturalesa sense equivalent en la història moderna. L'única forma de mesurar l'amplitud dels canvis actuals és prendre una distància de diversos segles, només així es té la suficient perspectiva. En limitar-nos a les estadístiques d'algunes dècades, percebem només els detalls d'aquesta crisi sistèmica global; no tenim una visió de conjunt. El LEAP/E2020 cita aquí com a exemple tres casos que demostren que vivim una època de ruptura com només s'esdevé una vegada cada dos o tres segles: 1. La taxa d'interès del Banc d'Anglaterra està avui en el seu nivell més baix des de la creació d'aquesta venerable institució (0,5%) és a dir des de 1694 (315 anys). Evolució de la principal taxa d'interès del Banc d'Anglaterra des de la seva creació el 1694 - Font: Banc d'Anglaterra, 05/2009 2. La Caisse des Dépôts , braç financer de l'Estat francès des de 1816, durant tots els règims (regne, imperi, república...) ha conegut el 2008 la seva primera pèrdua anual (193 anys) (2) 3. La Xina s'ha convertit en el primer soci comercial del Brasil l'abril de 2009, una posició que des de fa segles anticipa fidelment les ruptures importants de lideratge mundial. Després que fa dos-cents anys, el Regne Unit havia acabat amb els tres segles d'hegemonia portuguesa, és la segona vegada que un país accedeix a aquesta posició. En efecte, Estats Units va suplantar al Regne Unit al principi dels anys 1930 com el primer soci de Brasil (3). No tornarem altra vegada aquí a tractar sobre l'augment de les tendències consustancials als Estats Units, que també són fora dels referencials nacionals d'aquests cent últims anys (aquest país no té veritablement referencial utilitzable per a fer les comparacions pertinents): pèrdua valor de l'USD, dèficit públic, deute públic i dèficit comercials acumulats, enfonsament del mercat immobiliari, pèrdues dels establiments financers,… (4) Encara que, sens dubte, al país central de la crisi sistèmica global, els exemples d'aquesta naturalesa són moltíssims, ja de sobres comentats en les edicions del GEAB des de 2006. Aquest augment és simptomàtic d'aquesta sortida del referencial global. Si només hi hagués un país o una zona afectada, es tractaria només d'un període extraordinari de tal país o sector. Però, són nombrosos els països, al cor del sistema internacional i una multitud de sectors econòmics i financers que estan afectats simultàniament per aquesta «sortida del camí multisecular». Evolució dels mercats borsaris, corregida per inflació, durant les quatre últimes grans crisis econòmiques (de color gris: 1929, en roig: 1973, en verd: 2000 i en blau: crisi actual) - Font: Dshort/Commerzbank, 17/04/2009 Així, per concloure amb aquesta perspectiva històrica, ens limitarem a subratllar que aquesta sortida del referencial multisecular és gràficament visible sota la forma d'una corba que, senzillament, surt del marc que permetia, amb tot, des de fa segles representar l'evolució del fenomen o del valor en qüestió. La tendència a la sortida d'aquests marcs de referència tradicionals s'accelera, involucrant un nombre de sectors i de països cada vegada més important. Aquest fenomen reforça automàticament la pèrdua de significat dels indicadors utilitzats quotidianament o mensualment per les borses, els governs o els instituts d'estadística; i s'accelera la consciència generalitzada per com els «indicadors usuals» ja no permeten comprendre, ni si més no representar, l'evolució actual del món. El món abordarà el pròxim estiu sense cap referència confiable. Per decomptat, cadascú és lliure de pensar que la variació mensual en alguns punts, en més o en menys, de tal o cual indicador econòmic o financer, molt afectat per les múltiples intervencions de les autoritats públiques i els bancs, té major sentit i informació respecte a l'evolució de la crisi actual que aquestes sortides de referencials multiseculars. Cada un és absolutament lliure de creure que els que no han previst la crisi, ni la seva intensitat, són ara en condicions de saber la data exacta de la seua fi. El nostre equip aconsella a aquests últims veure (o tornar a veure) la pel·lícula Matrix i reflexionar sobre les conseqüències, respecte a la percepció d'un entorn, de la manipulació dels sensors i els índexs que descriuen aquest entorn. Això no serà inútil perquè, igual que Matrix, com es detallarà en el GEAB N° 36, Especial de l'Estiu 2009, els pròxims mesos es titularan «Crisi Reloaded». En aquest GEAB N°35, formulem d'altra banda els nostres consells referits als indicadors que en aquest període de transició entre dos referencials es troben en situació de proveir informacions pertinents sobre l'evolució de la crisi i de l'entorn econòmic i financer. Els dos grans temes restants d'aquest número del GEAB de maig de 2009 són, per una part, el fracàs programat dels dos principals plans d'estímul econòmic, els plans nord-americà i xinès; i per una altra, la reunió al Regne Unit del FMI d'aquí a finals d'aquest estiu. Finalment, en matèria de recomanacions, el nostre equip anticipa en aquest N° 35 l'evolució dels principals mercats immobiliaris mundials, així com el mercat dels bons del Tresor. ___ Notes: (1) Nostre equip el seu moment va dir: Com en tot canvi de fase, el passatge pel punt zero està caracteritzat pel que es pot anomenar «boira estadística», en la que els indicadors apunten a direccions oposades i les mesures donen resultats contradictoris, amb marges d'error, durant aquesta transició, superiors o iguals a les pròpies mesures. En aquest cas per al món l'any 2007, el naufragi que preocupa és el dels Estats Units, al qual el LEAP/E2020 va decidir qualificar de «Grandíssima depressió», perquè la denominació «Gran depressió» s'utilitza per fer referència a la crisi de 1929 i als anys que el van seguir; a més per als nostres investigadors, la naturalesa i la magnitud del que ocorrerà és d'una altra dimensió. Font: GEAB N°11, 15/01/2007. (2) Font: France 24 , 16/04/2009 (3) Font: TheLatinAmericanist , 06/05/2009 (4) Els dirigents polítics i els experts continuen intentant comparar la crisi actual a la crisi de 1929 com si es tractés d'una referència insuperable. Amb tot, als Estats Units, en particular, les tendències en curs van superar a nombrosos sectors les evolucions que van caracteritzar la «Gran depressió». El LEAP/E2020, d'altra banda recorda en el GEAB N°31 que és necessari ara buscar les referències en la gran crisi mundial de 1873-1896. (5) En la sèrie de les pel·lícules Matrix, els éssers humans viuen en un medi en el qual la seva percepció és manipulada informáticamente. Ells s'imaginen viure una vida rica mentre que viuen en una trista misèria, perquè les seves percepcions (vista, sentit, olfacte, tacte, gust) són totalment manipulades. (6) Igual que el títol del segon episodi de la sèrie Matrix, literalment «Crisi recarregada». Diumenge 17 de Maig de 2009 http://www.leap2020.eu/English_r25.html