Tanmateix, les centrals sindicals rebutgen aquesta petició si darrere no hi ha un compromís dels empresaris per desestacionalitzar d’una vegada la temporada turística, obrint més temps els hotels i possibilitant així més mesos de feina per als treballadors. Antonio Copete, representant de la Federació de Comerç, Hoteleria i Restauració de la UGT, demana que "en tot cas, el nou pla Renove vagi lligat a la desestacionalitació de la temporada, amb un compromís ferm dels hotelers a abrir durant més mesos". "No estam en contra que hi hagi més finançament per modernitzar els hotels, però aquesta contrapartida per als treballadors és irrenunciable", explica Copete, que acusa els empresaris de "només demanar i demanar". "Pareix que són rètors!", amolla.
"Què només són crèdits i que han de tornar els doblers després? És clar, com tothom! Amb la diferència que ells els paguen molt més barats. Ja m’agradaria, a mi, que em donassin aquests doblers al 0,75% d’interès, quan a qualsevol ciutadà normal ens estan cobrant entre un 5% i un 6%", considera el sindicalista. Copete recorda, a més, que el 0,75% dels interessos d’aquests crèdits que subvenciona el Govern balear "els estam pagant tots els ciutadans amb els nostres impostos". "I, a més, es queixen?", etzibà visiblement indignat. Ginés Díez, secretari d’Acció Sindical de CCOO, que també fou present en la reunió amb De la Vega, assegura que de la seva organització "respetam totes les peticions de les patronals, però de fer un pla Renove amb doblers a fons perdut per als empresaris, no n’estam d’acord".
Per als sindicats, les qüestions prioritàries són dues estretament relacionades: rompre amb l’estacionalitat i millorar la figura dels treballadors fixos discontinus. Respecte al primer assumpte, Díez avançà ahir que han obtingut un compromís de De la Vega per conformar una mesa d’estudi de l’estacionalitat en àmbit estatal, en la qual "sindicats, patronals i possiblement les dues administracions" es reuniran per canviar un concepte "molt lligat a un determinat model empresarial". La situació dels fixos discontinus, diu Díez, "és un tema que compromet la legislació laboral i just es tocarà en el marc del diàleg social".
Per la seva banda, Josep Oliver, president de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB), no amaga que donar incentius fiscals als empresaris i fer-ne més inversió "seria una bona mesura complementària" als ajuts del pla Renove. En qualsevol cas, el president de la patronal considera que ara per ara aquesta iniciativa pública suposa "una quantitat molt gran de doblers" limitada a reinvertir en els establiments hotelers perquè, aquests, a la vegada, tinguin un valor afegit. "No es poden dedicar les partides a comprar actius, ni a pagar deutes, per exemple", assenyala Oliver.
"El Govern balear és l’únic que finança la meitat de l’interès, no tinc queixa"
Antoni Horrach, president de la Federació hotelera de Mallorca (FEHM), considera "molt positiu" l’actual pla Renove, del qual recorda que els empresaris de les Illes són, fins ara, els màxims beneficiaris. "Representam entre el 25% i el 30% dels crèdits concendits –110 milions– en la primera fase del pla, i això és gràcies al fet que el Govern balear és l’únic que finança el 50% dels interessos a l’1,5% que proposa l’Estat", diu Horrach.
"Nosaltres no tenim cap crítica a aquest pla", aclareix el president de la FEHM, "allò que hem de fer és esgotar els 600 milions addicionals per tornar a demostrar que som líders. Després podrem demanar-ne més". "La petició d’un altre pla Renove –diu Horrach– neix de l’ACH i la respectam perquè representa el 28% dels llits de la nostra federació".
El comerç tampoc no està content amb el Renove
El president de Pimeco, Bernat Coll, denuncià ahir que el comerç "torna a ser exclòs de les polítiques d’ajuda de les Administracions Públiques per combatre la crisi" i, concretament de l’ampliació del pla Renove anunciada per la vicepresidenta De la Vega diumenge passat a Palma i en la qual sí podrà entrar aquesta vegada el transport aeri i marítim. Actualment, el petit comerç és un dels sectors més "tocats" per aquesta crisi. A les Illes, l’escurçament de la temporada turística i la minva de les vendes han provocat el tancament de molts locals i l’alça de la desocupació. Precisament, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicava ahir noves dades poc o gens encoratjadores. El volum de negoci dels serveis descendí un 21,3% el mes de febrer a les Illes. És la cinquena caiguda més gran de l’Estat, que al seu torn, ha registrat la davallada més forta de la història (-0,5%).
D’aquest sector –que engloba comerç, transport, serveis a empreses, turisme i tecnologies de la informació, entre d’altres–, el comerç fou el segment més perjudicat amb un descens del 23,5% a tot l’Estat. A més, a Balears, l’ocupació generada pel conjunt del sector minvà un 5,4% respecte al mes de febrer del 2008. Pimeco considera que les activitats que desenvolupa el petit comerç "s’inclouen dins del conjunt d’atractius turístics que afavoreixen que cada any centenars de milers de persones elegeixin Mallorca com a destinació turística". "Un dels encants de la nostra illa és el teixit de comerços que dinamitzen els seus carrers i places", assegura Coll.
No és la primera vegada que Pimeco reclama que el petit comerç pugui optar als crèdits a interès baix per renovar les seves instal·lacions. La patronal volgué recordar ahir que, quan s’inicià la primera convocatoria del pla Renove –novembre del 2008–, el sector ja demanà el dret de beneficiar-se d’aquests diners públics. Llavors, Pimeco sol·licità fins i tot una entrevista de treball per exposar els motius de la seva reivindicació amb el secretari d’Estat de Turisme, Joan Mesquida. La petició encara no ha rebut resposta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.