La dada de febrer, que serà confirmada a principi de la setmana que ve pel Banc d’Espanya, suposa per a l’indicador la major caiguda interanual de la seva història i el col·loca pràcticament en el mateix nivell que els tipus d’interès en l’Eurozona, actualment en el 2 per cent.
Des del 10 d’octubre i fins al passat 19 de febrer, l’Euribor ha viscut quatre mesos ininterromputs de descensos, en els quals ha sumat 91 sessions consecutives de retalls, que finalment l’han situat menys de la meitat del que marcava el febrer de 2008, quan va tancar en el 4,349.
En la seva negociació diària, l’indicador va caure ahir fins al 2,033 per cent, la seva taxa mínima des d’abril de 2004.
Per tant, un préstec hipotecari per un import mitjà de 150.000 euros, un diferencial del 0,25 per cent i un termini d’amortització de 25 anys, suportava fa un any una quota mensual de 841,43 euros, que en revisar-se amb l’Euribor conegut avui obtindrà una reducció de gairebé 200 euros al mes o 2.400 a l’any.
Els analistes consultats per Efe assenyalen que l’indicador ha de continuar a la baixa en les pròximes setmanes, la qual cosa reflectiria una certa recuperació de la confiança en el mercat interbancari, ja que l’Euribor és el tipus d’interès al qual es deixen diners els bancs a la zona de l’euro.
L’IPC també sota mínims
D’altra banda, el continuat abaratiment de l’energia, les rebaixes i la menor demanda de nombrosos productes han fet que la inflació espanyola prossegueixi el seu camí a la baixa i se situï aquest mes en el 0,7 per cent, un altre pic en mínims històrics. Els analistes, tanmateix, no acaben d’aclarir si la lectura és positiva o negativa ni si l’amenaça d’una possible deflació és real i podria augmentar més endavant els riscs de la recessió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si en 10 anys les circumstàncies familiars, personals i econòmiques poden variar substancialment, és impossible preveure els mitjans materials d'un prestatari a 20, 30 o 40 anys vista. S'ha ha ajuntat la imprevisió i manca de visió de futur dels professionals de la banca amb la il·lusió cega de molts compradors que han actuat per mimetisme, justificant-se amb l'argument que el veí fa igual, o que "mai fariem res, si no ens arrisquèssim". Manca de professionalitat dels prestamistes -bancs i caixes- i excés de valentia dels prestataris o adquirents de l'immoble o del totterreny negre.
Va ser una aberració el fet de deixar doblers en excés i fàcilment per bancs, caixes i altres entitats. Sense més garantia que el bé immoble, quan aquest, en cas de subhasta, mai garanteix la recuperació del deute. Els corbs subhasters professionals- aniràn als Jutjats a la tercera subhasta, que és quan el preu és el que fixi el millor postor. I per 1000 € podran fer-se amb l'immoble.