AgènciesMadrid18/02/09 0:00
TW
0

Els empresaris no desisteixen de les demandes per protegir-se enfront de la crisi. El president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Gerardo Díaz Ferrán, demanà ahir que els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) no requereixin l’autorització de l’Administració, una proposta que fou rebutjada pels sindicats UGT i CCOO. Durant la seva intervenció en el Fórum de la Nueva Sociedad, Díaz Ferrán advocà per l’agilitació dels ERO, encara que no especificà el procediment que s’hi hauria de seguir segons ell o si haurien de ser les mateixes empreses les que ho establissin. "Els ERO han de ser ràpids" i no hi cal "per res" l’autorització de l’Administració, assegurà Díaz Ferrán, que volgué "deixar clar" que els empresaris no volen acomiadar cap treballador i que, quan es veuen obligats a reduir la seva plantilla, és per salvar l’empresa i la resta d’empleats.

En demanar-li el seu parer sobre aquestes declaracions, el vicepresident segon del Govern, Pedro Solbes, advocà per "trobar un equilibri entre l’interès dels empresaris i el dels treballadors" i assenyalà que qualsevol dirigent d’una empresa té, "lògicament", la pretensió de trobar "tan pocs obstacles com sigui possible" en les seves decisions. Les declaracions de Díaz Ferrán provocaren el rebuig dels sindicats. El secretari d’Acció Sindical d’UGT, Tony Ferrer, afirmà que "l’única obsessió" del president de la CEOE "és com destruir ocupació de la manera més ràpida i barata", en lloc de cercar fórmules per augmentar la contractació, com succeeix "en altres països". El secretari de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano, s’estimà més "no fer cas" de les declaracions del president de la CEOE perquè assegurà que, en cas contrari, hauria de fixar "una posició molt dura", la qual cosa "no sembla raonable per garantir la viabilitat del diàleg social i de la negociació col·lectiva".

Per la seva banda, el portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro, que també intervingué a l’acte, negà que el seu partit defensi l’abaratiment de l’acomiadament, ja que això suposaria "introduir més desconfiança" en la ciutadania, la qual cosa provocaria una caiguda del consum. Díaz Ferrán s’hi mostrà en desacord i insistí en la "necessitat ineludible" d’abaratir el cost esmentat perquè, quan la recessió "toqui fons", la situació es pugui solucionar amb més rapidesa. No obstant això, matisà que els empresaris "no hem demanat mai l’acomiadament lliure", perquè ja hi és i té un preu "caríssim", cosa que penalitza la contractació, segons indicà. Durant el seu torn, Díaz Ferrán posà messions perquè s’estableixi una nova classe de contracte, més "modern" i que prevegi una indemnització per acomiadament de 20 dies per any. Al seu entendre, això donaria més confiança als empresaris en la conjuntura actual de crisi, ja que s’atrevirien amb les contractacions de caràcter indefinit perquè els costs de l’acomiadament serien mernors.