L'atur en primera persona

Encén una cigarreta, aixeca una mica el cap i demana, amb l’actitud de qui espera que passi alguna cosa i té tot el temps del món: "Què vols saber?". "En vint anys treballant a l’hoteleria, sempre havia tingut feina. Jo, això, no ho havia vist mai", assegura aquest veí de Palma. Fins a l’octubre passat i durant sis anys vaig treballar com a ajudant de cuina en un bingo. De llavors ençà Jesús està aturat i li ha quedat una paga de 1.200 euros mensuals. La prestació li durarà fins al pròxim agost, tot i que ell espera tornar a treballar abans que se li acabi. Des d’aleshores, però, no ha trobat res. "He perdut el compte dels currículums que he enviat i ningú no m’ha tornat la contesta", explica resignat, sense perdre el bon humor: "Això sí, em diuen sempre ja et cridarem, ja et cridarem!".

De moment, a 39 anys i dues filles de sis i onze, ha hagut de tornar a viure a casa dels seus pares. A ells els paga 400 euros al mes en concepte de lloguer i a la seva ex li passa una pensió de 400 euros mensuals més. La seva dona –de qui es va separar fa poc– també s’ha traslladat a casa dels seus pares. A càrrec seu han quedat les nines. "De tant en tant els compr alguna coseta, perquè més doblers no els puc donar. Imagina’t, si no arrib a final de mes!", diu amb un mig somriure d’aquells que revela una barreja de tendresa i de desesperació. El futur no el veu gens clar. La seva intenció és fer un curs de cuina dels que ofereix el servei de formació del SOIB, perquè fins ara no tenia cap titulació. La seva experiència li havia bastat. Jesús no ha aturat de fumar en tot el temps, nerviós, esperant que li toqui el torn a un amic. Ell ja està llest. Un cop més ha repetit el ritual de cada inici de mes. S’han acompanyat mútuament i ara tornaran a casa i a llançar currículums, i a esperar que surti alguna cosa. Abans de partir posa per a la foto, mentre l’amic s’autorepeteix que res no dura eternament.